Hong Kong

Hong Kong, dimarts 6 de febrer de 2018

Hong Kong es a alhora una ciutat i una regió administrativa especial de la República Popular de la Xina que compren una extensió de 1.000 Km2 a la costa sud-est del país. Es un petit arxipèlag format principalment per l’illa de Hong Kong i la península de Kowloon. Es un dels principals centres finances del mon. S’hi parla cantonès que s’escriu en caràcters xinesos tradicionals, xinés i angles i aquestes dues son les oficials. La seva historia recent esta lligada al colonialisme britànic. L’illa de Hong Kong va ser conquerida pels britànics al 1841 durant la Primera Guerra de l’Opi i al 1898, després de la Segona Guerra de l’Opi, la Dinastia Quing va cedir també la península de Kowloon i algunes illes més als britànics per 100 anys. Al final de la cessió es va restablir la sobirania xinesa sobre Hong Kong, però manté unes llibertats diferents de la resta de la Xina i te un parlament propi amb un sistema de partits amb eleccions democràtiques.

Arribem a Hong Kong quan encara es de nit i veig atracar. Em fa molt mal l’esquena, sobretot al llit. Les maletes que ahir a la nit vaig deixar a la porta ja no hi son. La Berta rondina quan la desperto i li costa molt llevar-se, es molt d’hora. Esmorzem i gaudim de l’espectacular vista de la badia des del vaixell, el capità es passeja per coberta i hi ha gent que li demana una foto, jo no m’atreveixo. Un cop a port l’espera per les maletes es fa llarga. No tenim els trasllats i hem d’agafar tres taxis per anar a l’hotel perquè anem carregats amb moltes maletes. El nostra hotel esta a l’illa i el port a la península. Anem al Harbour Grand Hong Kong que es maco, molt maco, però no tant com el de Tokio. No ens donen habitació, diuen que mes tard, però si molta informació i tenim un shuttle gratuït fins a la central. Anem a comprar un bitllet de metro de 24 hores (65 DHK), però anem en shuttle fins al Central i d’allà caminant fins a l’Statue Squere (Plaça de les Estàtues de l’Emperadriu) El seu nom fa referencia a les estàtues, principalment de la reialesa britànica, que es situaven a la plaça fins l’ocupació japonesa de Hong Kong. Actualment només hi ha l’estàtua de Sir Thomas Jackson, primer baronet, banquer de HSBC. A la plaça hi ha l’Edifici del Consell Legislatiu, d’estil neoclàssic va ser construït el 1912 i durant la II Guerra Mundial va ser la caserna general del Kempeitai, la versió japonesa de la Gestapo i s’hi va executar a molta gent.

En un dels costats de la plaça s’eleva l’Edifici de HSBC dissenyat per Norman Foster al 1985 es una obra mestre de precisió, però va ser l’edifici mes car del mon en el seu moment. Stephen i Stitt son els noms dels dos lleons de bronze de l’entrada principal que van ser creats per l’antiga seu al 1935 i els japonesos els van fer servir per fer practiques de tir durant l’ocupació. Els seus noms fan referencia a dos empleats del banc de la època. L’edifici te molts exemples de bon feng shui. L’HSBC Holdings plc son les sigles en angles de Hong Kong and Shanghai Banking Corporation i es una empresa multinacional britànica i serveis financers amb seu a Londres, Reina Unit. Es el tercer banc mes gran del mon per actius. Va ser fundada a Londres al 1991, però els seus orígens es poden remuntar a Hong Kong al 1865, aleshores colònia britànica, per administrar els guanys generats pel tràfic de l’opi. El seu nom revela l’origen a Hong Kong i l’empresa considera mercats domèstics tant el Reina Unit com la ciutat de Hong Kong. També ens crida l’atenció la Torre del Bank de Xina, amb 72 pisos i una estructura de cinc columnes principals que donen suport a l’edifici amb un sistema estructural que permet elements diagonals menys importants i dona una estructura lleugera. Va ser dissenyat al 1989 pel l’arquitecte xinés nacionalitzat a Estats Units Ieoh Ming Pei.

Sortim de la Plaça i anem a la Catedral de Sant Joan (1849), anglicana construïda en l’època de la cessió britànica. Te un estil neogòtic senzill i ha estat en actiu des de la seva creació exceptuant el 1944 quan els japonesos la van fer servir com a club social. Històricament es un edifici important per Hong Kong. Al costat de la catedral hi trobem l’Antic Edifici de la Missió Francesa que va ser construït al 1917 amb maons vermells en estil neoclàssic. Va ser tornat al Govern després de la guerra i s’ha fet servir per diferents propòsits, seu del Departament d’Educació, Tribunal de Districte, Cort Suprema de Justícia, Departament de Serveis Informatius i actualment es la Seu del Tribunal Superior d’Apel·lació.

D’aquí anem caminat al Peak Tram per anar al Pic Victoria, però hi ha una cua impressionant per pujar amb el cremallera i agafem un taxi que es per a cinc i nosaltres tot i que la Berta es petita i hi cabem som sis. La qüestió es que ens puja fins al pic i ens cobra 60 DHK que es el que marca el taxímetre mes 20 DHK per el risc que ha corregut si el paraven i li posaven una multa per portar una persona mes. Es una carretera de corbes, però ens plantem al pic en poc temps. El pic fa 552 metres i es el punt mes elevat de l’illa de Hong Kong. Certament es una visita imprescindible, la visió de la ciutat des d’allà dalt es impressionant, inoblidable, m’ha encantat. No tenim temps tot i que hi ha petits camins que es poden recórrer fàcils però espectaculars. Baixem amb el cremallera marxa enrere i certament es mes curt que pujar per la carretera. Es va inaugurar al 1888 i desafia la gravetat pujant i baixant quasi vertical. Es el funicular mes antic d’Àsia.

Anem caminant cap a el Soho i ens parem a dinar en un restaurant local on les fotografies del menjar que hi ha ens semblem convincents i no ens surt malament l’elecció tot i que es una mica massa picant. No te banys i anem en uns que ens indica el cambrer en un carreró estret i no gaire net, per no dir molt brut. Sortint d’allà ens encaminem cap el Temple Man Mo i trobem el Hard Rock Café per la delícia de la Lidia que hi compra uns gotets i un clauer. En el camí cap al temple anem descobrint mercats i botigues agradables.
Quan finalment arribem en aquest petit temple taoista amagat entre els immensos gratacels i traspassem les seves portes ens transporten a un racó allunyat de tot on el temps s’atura com si la forta olor a encens que ens envolta ens hagués donat poders màgics. Aquest es un dels temples mes antics de Hong Kong i esta dedicat al deu de la literatura, Man, que sosté un pinzell cal·ligràfic i al deu de la guerra, Mo, que sosté una espasa. Va ser construït per mercaders xinesos al 1847 durant la dinastia Quig. En el segle XIX també es va utilitzar com a tribunal de justícia local en un moment en que la població xinesa no tenia gaire confiança en la justícia colonialista i el Govern colonial acceptava els juraments que es feien en aquest temple.

Tornem caminant per carrers que son mercats en si mateixos fins al Central Pear per agafar l’Star Ferry. Per arribar a l’edifici del moll hem d’entravessar un encadenat de ponts sobre una esplanada on hi ha una gran sínia i altres atraccions. La llum del capvespre plena de blaus canviants es magnifica i m’envaeix una gran sensació de plaer tot i el cansament. L’edifici del moll es una replica que substitueix a l’antic Edinburgh Place, es veu que no estan gaire contens amb la replica, però jo trobo que fa el seu paper. Sigui com sigui acabem agafant l’Star Ferry per anar a kowloon i com molt be diuen totes les guies tenim unes vistes fascinants dels gratacels que circumdant la costa per els dos costats. A la terminal de Kowloon es veu la Torre del Rellotge de l’estació de trens Kowloon- Canton original i es símbol de l’era del vapor. L’Star Ferry el va fundar un parsi de Bombay al 1888. Dorabjee Nowrojee tenia un vaixell de vapor d’us propi que va acabar convertint-se en el primer Star Ferry. L’estrella de cinc puntes del logotip dels ferris es un símbol del zoroastrisme.

Tsim Sha Tsui (TST) que significa “punta afilada de sorra” es un barri dinàmic del sur de la península de Kowloon, molt conegut per les tendes, restaurants, museus i espectacles. Volem anar al Temple Market, però ens emboliquem i donem voltes per carrers i recons de Tsim Sha Tsui. Estem molt cansats i finalment decidim per veure  l’espectacle de llum que comença a les vuit. Un vaixell amb veles vermelles navega per aquestes aigües i la seva presencia es fa mes evident a la nit quan se li encenen les llums vermelles, en realitat es un vaixell turístic que vol ser l’últim vaixell de jonqueres xineses que era la manera en que es creuava d’un costat a l’altra de la badia Victoria abans de que s’utilitzés el vapor. Es criticar per un sector que el considera turisme d’escombraries, nosaltres no hi pugem, però hi ha gustos per tot.

Tornem a l’hotel en metro, estrenem el nostre passi de 24 hores que ens a servirà per demà. Abans d’anar a dormir anem a un Mc Donald’s a sopar.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada