Haugesund

Haugesund, dimarts 6 de juny de 2017

Dia tranquil en aquest poble que no te gaire a veure. El Shutle gratuït ens ha deixat davant de l’Església del Nostre Pare Salvador (1901) de l’arquitecta local Einar Halleland, que es troba en el centre i te davant el monument mes representatiu de la ciutat, “Els pescadors”. Quan arribem intentem anar a un poble de pescadors, Skudeneshavn, que diuen que es molt maco, però els horaris d’autobusos no ens quadraven. Plou, poc, però plou i tot i així passegem pel carrer principal, Haraldsgata, que es considera el carrer mes llarg i recta de tota Noruega. Esta ple de botigues i te sis estàtues de bronze que representen animals de la zona i que a la Berta li fan molta gracia. Arribem fins a l’Ajuntament fet pels arquitectes Blakstat i Hunthe- Kaas, es de color rosa i amb sis columnes dòriques. Data de 1931 i va ser un regal de l’armador Knut Knutse i la seva esposa Elisabeth a la ciutat. La visita es gratuïta, però nosaltres no sabien ni tan sols que es podia visitar. Davant hi te la Plaça Municipal, però tampoc hi podem estar gaire perquè segueix plovent.

Baixem fins al Port Smedasundet que te el terra empedrat i es la delícia de la Berta quan trontolleja el cotxet. Esta ple de cafès, restaurants i pubs acuradament alineats en front del mar. Caminem fins al Parc Central i ens fem fotos amb l’estàtua de bronzo d’un nen molt graciós que s’està banyant en una font, però continua plovent i en lloc de fer una petita excursió que podia ser interessant fins el Monòlit de Harald, tornem cap al centre i entrem a l’Església del Nostre Pare Salvador que només s’obre d’una a dues. Ens queden moltes coses per veure, però el dia plujos no acompanya i tornem cap el vaixell.

Mentre el Josep Mª i l’Àngels han fet una excursió. Van al Museu del Coure de Vigsnes on hi ha les mines d’on es va treure el coure en que esta revestida la Estàtua de la Llibertat de Nova York i a Avaldsnes, un poble amb encant de l’illa de Karmoy on visiten una granja víkinga que reprodueix els utensilis i la manera de viure d’aquella època i a l’Església de St. Olav de l’edat mitja.

Dinem i intentem fer una migdiada, però la Berta no para quieta. A dos quarts de cinc la porto al Goppy Club i jo puc anar a escriure al restaurant de la planta onze amb un cafè davant. S’hi esta de conya, he vist la sortida del port i es un moment especialment agradable. La vista es magnifica entre els petit illots que s’han desenganxat de la península, però no s’atreveixen allunyar-se gaire i hi ha una lluny de color blau plom que envolta l’atmosfera.

Recullo a la Berta, ens dutxem i anem a veure l’espectacle Shimbalaie que es repetició però jo no l’havia vist l’altre vegada i ara el veig a batzegades, tot i que es una interessant dansa a la jungla, perquè la Berta no s’acaba de portar gaire be. Acompanyo a la Berta a sopar a dalt i després al Guppy perquè en aquest segon creuer hi ha mes nens i s’ho passa molt be. Jo aprofito per sopar al restaurant de la quarta i de postra demano un gelat per a ella.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada