Guèisers, fumaroles i fangs en ebullició

Anem a Te Puia (Whakarewarewatanga), un area geotèrmica on es troba un antic poblat maori que va ser inicialment ocupat al 1325 i on hi han viscut els maoris obtenint les avantatges de l’activitat geotèrmica. Hi ha set guèisers, el mes famós es el Pohutu Gayser que aproximadament cada hora fa una emissió que por arribar a 30 metres d’alçada. La zona esta plena de fumaroles i fangs en ebullició. Comencem la visita per la Kiwi House (Nga Manu Ahurei), on veig per primera vegada un kiwi viu. Com que el kiwi es un animal nocturn els hi han canviat el cercle circadià i durant el dia, que ells creuen que es la nit, tenen activitat i a la nit, que creuen que es el dia, dormen. La casa te poca llum, però aconseguim veure un parell de kiwis en activitat. Passegem per el camins i veiem els fangs Ngamokaiakoko, el guèisers Kereru, Prince of Wales Feathers i el famós Pohutu, que confirmo que es enorme. A l’antic poblat  fortificat de Te Puia Pa només hi ha una pedra que marca el lloc. El passeig es molt agradable, moltes piscines de fang i d’aigües sulfuroses. El riu Puarenga creu la zona i al voltant del llac Waikaukau esta ple de tòtems maoris que li donen caliu al passeig. El Pilirangi Village ens dona una idea de la vida diària d’un poblat maori. A Te Aronui a Rua Meeting House podem veure una representació maori, el Finn fa de cap de grup i com que nosaltres anem amb ell podem seure a primera i  segona fila. Es veu que això de treure la llengua quan dansen es per espantar al foraster, si aquest  s’espanta i fuig, el persegueixen i l’ataquen. Si es queda tranquil, aleshores vol dir que va en bones  intencions i el reben cordialment, al Finn, fins i tot li fan un peto de nas, si, si, de nas com els esquimals. També ens fan sortir a l’escenari i ballar, primer els homes i després a les dones. Al sortir de l’espectacle li donem un cop d’ull al museu (Nga Waru  Pu Manawa Gallery) on hi ha informació interessant de com van arribar els maoris a Nova Zelanda. Finalment  veiem  l’escola de talles de fusta i de teixits. Una visita molt agradable i enriquidora, una bona combinació de natura i cultura maori.

Després el Txomin ens convida a anar al Wai-O-Tapu  Thermal Wonderland que també es una zona geotèrmica activa situada al nord de la caldera Reproroa, dintre de la regió de Waikato. Te una extensió de vuit kilòmetres i esta ple de craters, fumaroles i  piscines d’aigua i fang. Els colors d’alguns craters son increïbles: verds, taronges, grocs, … Es un passeig fascinant, la piscina de “champagne”, la casa del diable, la cova de sulfur i fins i tot el bany del diable que avui esta d’un verd fluorescent indescriptible. Acabem a dos quarts de tres i dinem al bar de les instal·lacions en un quart d’hora per a continuar  camí. Abans de sortir el Txomin ens fa un petit míting per explicar-nos coses del viatge.

A l’alçada de Waidakei parem per veure les Huka falls on hi cau un volum de l’equivalent a nou piscines olímpiques en un minut. Hi ha algunes llanxes que s’acosten força a on cau l’aigua, van tantejant com si s’acostessin a un toro i després s’allunyen tot jugant amb el motor.

Parem a un Countdown a Taupo per comprar el sopar d’aquesta nit que avui serà col·lectiu perquè no hi ha cuina a les habitacions, només n’hi ha una de gran a un costat de les instal·lacions que funciona com un alberg, i a més a més arribarem massa tard per sopar al restaurant de l’hotel. Comprem per fer una amanida i macarrons per aquesta nit i també comprem el dinar per la caminada de demà.

La carretera bordeja el llac Taupo i parem una estona per caminar al costat del llac i comprovem que la bora de l’aigua esta plena de pedres volcàniques que no pesen gens. Anem veien el Mt. Tangariro, el Mt Ngauroruhoe i el Mt. Ruapehu mentre anem per aquesta carretera tan maca fins que arribem a Whakapapa que es troba a la base del  Mt Ruapehu (2.797 m), que també es un volcà i va tenir la seva última erupció al 1988, esperem que no es posi en marxa aquesta nit. Arribem al Skotel, fem el sopar i ens el mengem amb gana, esta força bo. Des de les habitacions veiem el Mt. Ngauroruhoe amb la lluna per barret, imponent.

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada