Goritsi

Goritsi, dissabte 24 d’agost de 2019

Em llevo a les set i a dos quarts de vuit llevo a la Berta per anar a esmorzar. Sortim a les vuit cap a Goritsi sobre riu Sheksna i a la mateixa sortida ja ens espera un autocar i un guia per portar-nos a 8 km, a Kirilov i al Monestir de Sant Cyril i al Llac Blanc que es magnífic. La Marina segueix fent-nos la traducció.

Aquest monestir es va fundar a finals del s. XIV quan Sant Cyril amb 60 anys d’edat va abandonar el monestir de Sant Simeó a Moscou per indicació de la Verge i es va dirigir al nord fins arribar a aquesta zona on va començar per aixecar dues esglésies i unes cel·les per ell i els seus seguidors . Després va continuar fins construir tot un monestir que es va convertir en un centre de peregrinació. Va morir 30 anys després de la fundació del monestir. Ivan IV, el Terrible, va contribuir en la seva fortificació i aquí va exilia als seus adversaris i a dues de les seves dones. De fet ja anem veien com a la majoria de monestirs hi ha presons.

Les esglésies per dintre estan en reconstrucció, crec que permanentment, però en un museu adjunt hem vist estàtues i diferents retaules del Iconòstasi. Els grecs van crear les icones, imatges de la divinitat o de sants considerades en si mateixes com si fossin la divinitat, i els russos l’ Iconòstasi. L’Iconòstasise situa en el eix central de les esglésies, es una mampara amb imatges sagrades pintades, sovint profusament decorada. Separa la part central de l’església del santuari o zona de l’altar on es troba el sacerdot de l’àrea on hi ha els feligresos

Hem anat a la part de darrera del monestir, a veure el llac Blanc i ens hem mullat les mans i la cara perquè diuen que aquestes aigües rejoveneixen. Es tracte d’un llac gran on neixen tres rius, el Kovzha, el Kema i el Sheksna.

També hem vist un reco on hi havia plantes medicinals, molt petit, però crec que era representatiu del que havia estat en altres tremps. Finalment abans de marxar hem sentit un concert fet per a músics vestits amb sotanes, però no eren monjos religiosos, eren professionals de la música.

Durant la guerra civil que va seguir a la revolució bolxevic de 1917, el monestir va prendre partit per l’exèrcit blanc, amb l’esperança de vèncer els bolxevics ateus, però aquests van matar al prior i altres conspiradors. El nou govern va posar el monestir sota el control de l’estat, el 1923 s’hi va instal·lar el museu d’estudis regionals i des de 1969 hi ha un museu d’història i arquitectura.

De tornada hem estat veient botigues i hem comprat algunes cosetes. El Josep Mª s’ha comprat una balalaica. També ens diuen que es un bon mercat per pells naturals, però no hi estic interessada.

De tornada al vaixell hem dinat i hem tingut una tarda distreta. Hem fet classe de nines russes. Ens han donat un set de retalls de roba i ens han anat guiant per fer-les i certament queden força be, son molt mones. Després classe de cuina. Ens han ensenyat a fer “pelmeni” que es un plat de pasta on la massa esta feta de farina, ous i agua i s’omple de carn fent una mena de boles. El nom es podria traduir com orella de pa i tot i que podríem trobar similitud amb plats de pasta d’altres llocs, es veu que aquí es molt tradicional i ho mengen molt sovint. També ens ensenyen a preparar i servir el te que es una part molt important de la cultura russa amb un consum molt elevat. Hem acabat amb classe de música. Ens han ensenyat un parell de cançons, “Kalinka” i “Oh, marOz, marOz”.

Tot seguit ens hem vestit per sopar que aquesta nit amb temàtica absolutament russa. El menjar, els vestits del personal de la Rússia tradicional i ens han convidat a una copa de vodka.

El Fernando ha guanyat el concurs del Quiz que vam estar fent ahir. S’havia de respondre a unes quantes preguntes sobre Rússia.

Després de sopar la festa continua al cinquè pis amb diversos divertiments russos amb molta participació de la gent en diferents concursos. La Núria també hi participa. Riem molt i jo em prenc una altra copa de vodka que em passa estupendament. Aquest vodka es molt millor dels que havia provat en altres ocasions. La Berta no es queda enrere i s’ho passa molt be.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada