Financial Distrit

Aquest matí ha marxat l’Anna cap a Barcelona, l’Eli cap a Hawaii, la Consuelo cap a Texas i la resta hem anat a donar una volta per els grans magatzems Macy’s, després ens hem acomiadat dels australians tot i que també es queden uns dies mes amb uns amics que viuen a San Francisco. Ara quedem junts la Monica, el Philippe i jo. Jo dono un cop d’ull a l’Hotel Spaulding on m’he de traslladar aquesta nit i també passem per el Mandarin Oriental Hotel al Finalcial Distrit on s’allotjarà  al Philippe. El Financial District es el principal districte de negocis de San Francisco i sovint es coneix com a “FiDi”. La zona es caracteritza per tenir els edificis mes alts de la ciutat i es a on es troben la majoria d’oficines corporatives, bancs, bufets d’advocats i altres institucions financeres. Passem per davant de la Transamericana Pyramid, la Columbus Tower, la National Shrine of Saint Francis of Assisi (610 Vallejo Street) i per Whashinton squere amb Saints Peter and Paul Church. La Pirámide Transamericana (Transamerica Pyramid) es l’edifici mes alt de San Francisco va ser dissenyada per l’arquitecte americà William Pereira i es va construir entre 1969 i 1972. Originalment el projecte d’aquest gratacel era de 350 metres d’alçada, però no es va acceptar la proposta i es va quedar en 260 metros i 48 pisos. Al començament els ciutadans no li tenien gaire estima, però avui en dia s’ha convertit en un dels símbols de la ciutat. La Columbus Tower va ser la casa de l’American Zoetrope (1969-71), un estudi fundat per Francis Ford Coppola i George Lucas. Van escriure, editar i fer la barreja de sons de moltes de les seves pel·lícules, incluses Godfather I i II, Apocalipse Now, The Conversation, the Back Stallion i Rumble Fish.

Sense adonar-nos passem del FiDi a Nord Beach que es un agradable barri italià, es com la Little Italy a New York i en el límit amb Chinatown veiem un enterro xinés amb una comitiva molt gran. Es veu que contracten cotxes perquè vagin a l’enterro i el fet de que hi hagi molta gent els hi dona prestigi.

Saints Peter and Paul Church (Sant Pere i Sant Pau) és una església catòlica romana  que data de 1824 i esta situada davant de Washington Square, a Nord Beach (666 Filbert Street),  és administrada pels Salesians de Don Bosco. Se la coneix com “La catedral italiana de l’Oest”, i ha servit com església local i com a centre cultural per la comunitat Italo- americana  de San Francisco des de la seva consagració. Durant 1926-1927, l’església va ser objecte de atemptats anarquistes radicals anti-catòliques, que fer cinc atacs amb bombes contra l’edifici en l’espai d’un any. El 6 de març de 1927, la policia va disparar i va matar un home i en va ferir a un altre, eren dos anarquistes que van intentar encendre la metxa d’una bomba de dinamita davant de l’església, el ferit va morir poc temps després sense donar cap informació sobre les seves conspiracions. Aquesta església te un lloc destacat en el cinema amb Clint Eastwood a Harry el brut, a The Dead Pool, a Els Deu Manaments que van ser filmats a l’església mentre  estava en construcció i hi ha parts de Sister Act 2 que també van ser filmades aquí. Per altra banda te relació amb el matrimoni civil al 1954 de Marilyn Monroe i Joe DiMaggio, considerat un dels millors jugador de beisbol, es van fer fotografies en les escalinates de l’església. DiMaggio es va casar amb Dorothy Arnold a aquesta església el 19 de novembre de 1939, més tard es van divorciar civilment i encara casat, perquè  no havia obtingut l’ anul·lament del seu primer matrimoni, no va poder casar-se per l’Església Catòlica amb Marilyn, però s’hi va fotografiar. El funeral de DiMaggio  també es va celebrar en aquesta església l’11 de març de 1999. Suposo que per la proximitat del barri xinés, en els últims anys Sant Pere i Sant Pau també s’ha convertit en una església catòlica per la població xinèsa-nord-americàna de la ciutat, oferint misses setmanals en italià, mandarí i anglès.

Caminant, caminant ens arribem un altre cop al Fishermans Wharf i hi tornem a dinar. Com que la Monica i jo anem una mica massa de compres, el Philippe ens deixa i ella i jo passegem fins a Ford Mason buscant el lloc on ella dormirà aquesta nit, el localitzem i comprovem que la reserva es correcta. Ford Mason s’ha convertit en un centre cultural de avantguarda de teatre, art i actuacions especials. Va ser presó a l’època espanyola, al segle XVIII i sempre va tenir funció militar fins que el 1972 els barracons de les tropes es van transformar en un espai cultural. Hi fem una volta i després anem a l’hotel caminant per Van Ness Ave i veien alguns dels seus magnífics edificis. Agafem les nostres maletes i la Monica i jo ens acomiadem, ella tornarà a Barcelona demà al mati, i les dues anem als nostres nous respectius hotels.

La meva habitació es moníssima. Dona al carrer i es una mica sorollosa, però m’agrada força, llàstima que només serà per un dia. Descanso una mica i me’n vaig a veure el que serà el meu pròxim allotjament al Vantaggio Cosmo i on es l’escola d’angles Saint Giles on el dilluns començaré les classes. Faig una volta per les botigues de Market St, sopo i me’n vaig una estona a Chinatown, només per passejar una mica.

Ha estat un dia de transició. Deixo la natura i inicio una etapa urbana. L’idea es que a partir d’ara començaré una vida mes quotidiana, anant a classe, fen deures i tot això, però demà encara es diumenge i em tornaré a posar les piles.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada