Esperant al Kukukai

Ens llevem a dos quarts de set perquè a les set hi ha un ofici de pregaria budista (o-inori) al temple on ens allotgem. Quan obrim les finestres de la nostre habitació el paisatge del jardí es absolutament blanc, molt bonic, magnífic,  deu haver nevat tota la nit. La cerimònia dura mitja hora i es molt acollidora, per a nosaltres sols. Ens han posat una polsera al canell esquerra perquè ens doni felicitat. Després passem a la mateixa sala que vam sopar ahir al vespre i ens donen esmorzar. Ens deixen imprimir els bitllets d’avió i les targetes d’embarcament, però hem de fer servir l’ordenador de l’August perquè el d’ells esta tot en japonès i no hi ha qui s’entengui.

Un monjo del monestir, jo diria que el “prior”, ens porta amb cotxe fins a l’entrada del Cementiri-Temple Okunoin. Ens deixa immersos en un bosc de cedres de dimensions imponents, sobre un terra blanc immaculat per la neu i  caminem entre multitud de tombes plenes d’històries i raons que ens expliquen silencioses misteris del mes enllà, coses que el nostre cervell no compren, però que percebem amb la pau que ens transmeten. Molts budistes japonesos tenen els seus restes o algun cabell enterrat aquí, per estar a primera línea quan els futur Buda i el Kukai (Kobo Daishi) tornin al mon.  El passeig ens porta fins a la Torodo (Sala de la Farola) on hi ha cents de llampares, fins i tot n’hi ha una o dues que es creu que fa mil anys que funcionen ininterrompudament i una de poc que no s’apaga quan nosaltres hi arribem. Hem vist a un monjo atrafegat, però finalment ha revifat el foc. Darrera d’aquesta sala hi ha l’Okunoin Gobyo que es el mausoleu del Kukai. Sota el Pont Gobyobashi que porta al mausoleu hi ha el Mizumeke Jizo amb una sèrie d’estàtues Jizo de grans dimensions. Els peregrins tiren aigua sobre les estàtues en honor dels seus avantpassats. Tornem caminant cap el nostre monestir, la neu continua caient, però no ens molesta. Un cop al monestir recollim les maletes i el monjo ens porta fins a una zona urbana i ens fa deixar les nostres maletes a un restaurantet perquè puguem anar a visitar algun altre temple.

Anem a veure el Temple Kongobu-ji que es el quartell general de l’escola Shingon i la residencia de l’Abad de Koyasan. La edificació original de 1593 tenia el nom de Seigangi i va ser construïda per Toyotomi Hideyoshi per recordà i venerà a la seva mare. L’estructura actual data de 1869, moment en que va canviar el nom i es va convertir en el temple principal dels Shingon. Nosaltres només li podem donar un cop d’ull per fora.

Finalment ens acostem al Konpon Daito, la pagoda principal construïda per Kukai (Kobo Daishi) com a centre d’iniciació a la practica del budisme Shingon i reconstruït al 1937, es de color carbassa lacat i fa 48,5 metres d’alçada. La principal deïtat es Dainichi Nyorai (Buda Còsmic) del mandala Taizokai (Mon del Si) esta col·locada al centre de la pagoda i hi trobem quatre  imatges de Buda mes del mandala Kongokai (Mon del Diamant). Les 16 columnes i el mur de tot l’entorn son historiats amb imatges de Buda. L’edifici actual esta considerat el símbol de Budisme Shingon.

Dinem al restaurantet on hem deixat les maletes i agafem l’autobús fins a l’estació on prenem el cremallera i després el tren de la Nankai.

Volíem anar fins a Hashimoto, però ens emboliquem i arribem a Namba. L’August ha perdut el seu bitllet, però no passa res, els empleats son molt amables. Paguem 400 yens per cap de mes per les parades que ens hem passat i tornem enrere fins a Shin-Imamilla i allà agafen un JR per anar al Castell Osaka-jo.

Des de l’estació on esperem el tren veiem la Torre Tsutenkaku, una estructura de 103 metros d’alçada situada al districte de Shinnkai amb molta historia. El 1912 el Parc d’Atraccions Lluna va construir una torre metàl·lica de 103,3 metres que poc a poc es va convertir en un atractiu turístic. S’hi arribava amb un telefèric que sortia de terra i tenia cabines en forma de pagoda. Es va guanyar dos sobrenoms: “La torre que frega el cel” (Tsutenkaku) i “la torre de la lluna”. A la dècada de 1920 el telefèric va deixar de funcionar i es va obrir un ascensor a la base de la torre i la gent hi continuava pujant, però el 1943 es va desmuntar i es va fondre el material per fer-lo servir com arsenal de guerra. A mes a mes també es va destruir per l’idea de que podria ser un reclam per els bombarders americans. El 1956 Hitachi i els ajuntaments la van construir novament. Te exactament la mateixa alçada, però el disseny es diferent, resistent a terratrèmols i tifons i mes modern, no com l’anterior que estava basat en la Torre Eiffel. A la plataforma d’observació del cinquè pis hi ha un altar dedicat a Billiken, un deu hindú de la Felicitat o “de les coses com haurien de ser”, creat per l’americà Florence Pretz, va arribar al país al 1910 com a regal per la ciutat d’Osaka.

Osaka es una ciutat moderna i només Tokyo la supera com aparador urbà japonès. Va ser totalment bombardejada durant la Segona Guerra Mundial i la ciutat es una barreja de formigó i pachinkos, però tot i així te un encant especial que ens enganxa. Va ser la primera capital del país durant un breu espai de temps, abans de Nara. A finals del segle XVI va tenir molt de prestigi quan Toyotomi Hideyoshi, després d’haver unificat el Japó, va escollir aquesta ciutat per emplaçar el seu castell. Els mercaders es van instal·lar al voltant de la fortalesa i la ciutat va créixer i es va convertir en un gran centre econòmic. Posteriorment el Xogunat de Tokugawa va permetre que els mercaders prosperessin. Actualment Tokyo li ha pres el lloc a Osaka com a centre econòmic, no obstant la ciutat es manté com a motor financer.

El Castell Osaka-jo, situat al Chuo-kuo i construït com he dit per Toyotomi Hideyoshi el 1583, va ser destruït 32 anys després (1615) per l’exèrcit de Tokugawa Ieyasu. Reconstruït en 10 anys va ser novament arrasat molt mes tard per una altre generació dels Tokugawa abans de que caigués a las mans de l’exèrcit imperial durant la Restauració Maiji al 1868. La estructura actual es una reconstrucció en ciment de 1931 sobre les muralles originals i una posterior restauració de 1997 que va resultar ser molt cara. Nosaltres podem veure’l per fora amb tot el seu esplendor però no hi podem entrar perquè ja es massa tard quan hi arribem. Passegem pel parc que l’ envolta i veiem un zona plena del que creiem son cirerers florits, però una japonesa que ja ens ha regalat un mapa de la ciutat i que ha estat molt amable ens treu tot l’encant i ens explica que no son “sakura”, que son “nebosi”, un arbre semblant. Nosaltres que pensaven que per fi veiem molts cirerers florits junts ens quedem amb aquesta imatge i ens deixem de tecnicismes, no ens importa quin tipus de cirerers son, son cirerers i n’hi prou.

Prenem el metro per anar a Dotombori, la zona que te la vida nocturna més animada de la ciutat. Esta plena de restaurants, teatres, tendes i personatges extravagants. Es el centre i esta molt animat al vespre per passejar i sopar. Ens parem en el primer restaurant que trobem perquè estem molt cansats. Vam dormir poc, ens hem llevat d’hora i portem la maleta arrossegant tot el dia. Sopem al costat d’una finestra que dona a un canal i després de sopar deixem les maletes al restaurant i anem a donar una volta per l’animat barri. Comencem per carrers lluminosos, però també anem cap als canals i ens perdem per petits carrers on hi trobem al Hozen-ji, un petit temple construït al voltant d’una estàtua Fudo-myoo coberta de molsa. Aquesta estàtua es la preferida dels treballadors de mizu shobai, l’agencia de l’aigua, i paren aquí abans d’entrar a treballar, li tiren una cassoleta d’aigua a l’estàtua per mantenir humida la molsa i resen una oració. Nosaltres com si fóssim treballadors de l’agua també contribuïm a mantenir humida la molsa tirant-li una cassoleta d’aigua i de pas demanem un desig, que per demanar no quedi. Durant la nostre exploració del barri trobem molts personatges carismàtics, un espectacle fascinant i divertit.

Tornem al restaurant on hem sopat, agafem els trastos i anem a l’estació del JR per agafar el tren i anar cap a l’aeroport de Kansai. Un cop allà ens preparem per passar-hi la nit.

 

 

 

 

 

 

Vista aèria de Osaka Kansai


 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada