Bali

Aquí hi ha un altre aire, hem canviat les mesquites pels temples hinduistes. Per avui hem llogat tres taxis per recorre una mica l’illa.

Comencem per Pura Taman Ayun un gran temple que va ser construït al 1634 pels Raja, de Mengwi, el poble proper. Esta situat a 8 km al sud de Ubud i a 18 km al nord-est de Denpasar. En el temple es deïfiquen els ancestres de la Dinastia Raja i s’honoren alguns deus. Aquest temple va sobreviure fins a 1891 quan va ser conquerit per Tabanan i Badung, i es va restaurar àmpliament al 1937. El seu nom es tradueix literalment per jardí bonic i es considera un dels temples mes atractius de Bali. Esta rodejat per una amplia fosa plena d’aigua i només si pot accedir pel pont de l’entrada. Un cartell ens adverteix que les dones que tenen la menstruació no poden entrar al recinte. Ens anem familiaritzant amb les portes rectes característiques del temples de Bali. La primera impressió es que els hi falta alguna cosa, que estan inacabades, però mica en mica t’adones de que no necessiten res mes. Recorrem diversos patis i petits temples i ens trobem amb una gran activitat on homes i dones preparen ofrenes i les van distribuint. L’ambient de treball es productiu, però a l’hora relaxat i alguns s’estan prenent un te. El fossà que bordeja el temple esta ple de lotos que s’aixequen de la superfície de l’aigua i el Michel m’explica que es diferencien dels nenúfars perquè aquests últims estan a ras de la superfície de l’aigua.

Sortint d’aquest temple anem a una petita plantació de cafè on a més a més hi ha una mangosta que es menja el cafè i després  recullen  les seves deposicions, recuperen els grans de cafè, els torrent i amb això multipliquen espectacularment el seu preu. Nosaltres en provem una tassa que ens repartim entre tots i jo particularment no hi trobo la gràcia. L’anomenen kopi Luwak (Cafè Luwak o Cafè Mangosta).

Quan passem pels pobles la carretera esta engalanada amb palmes que recorden a les que fan servi els nois quan van a beneir la palma el diumenge de rams. Aquestes son mes altes i estan col·locades cada 4-5 metres al costat de carretera quan passa pels pobles. Les van posar per una festa que hi va haver fa poc i no he acabat de treure en clar el motiu de la celebració.

Anem fins al llac Beratan  (=Bretan) on hi ha el Pura Ulun Danu Beratan, un temple hindú- budista fundat al segle XVII (1633) pel rei Gusti Agung Putu. Esta composat per cinc complexes de temples i una estupa budista. Aquest temples son: Penataran Agung temple, Lingga Petak temple (el temple al mig del llac), Dalem Purwa temple, Prajapati temple, Teman Beji temple i l’estupa s’anomena Buddha. El Lingga Petak temple esta dedicat a Dewi Danu, la deessa de les aigües. S’hi celebren peregrinacions i cerimònies perquè no els hi falti l’aigua als pagesos de tota Bali. S’ubica al mig del llac i consta de dos estructures que descansen sobre dues illes. El temple principal es un meru de onze nivells i el santuari mes petit de tres nivells. Nosaltres veiem una cerimònia en un dels temples i fem una volta per entre tots aquests temples que estan plens de vida i activitats. Per acabar-ho d’adobar fora d’aquest conjunt de temples hi ha una mesquita.

Al nord de Tabanan ens trobem les terrasses d’arrossars de Jatiluwih i fem una bonica passejada per aquests arrossars que l’Unesco ha declarat patrimoni de l’ Humanitat i els llogarrencs aprofiten per fer pagar una entrada. Els tons verds demanen ser fotografiats, però per molt que m’esmeri no soc capaç de reflectir la seva bellesa. Al final del passeig podem seguir gaudint del paisatge mentre dinem en el Warung Makan. Ens preparen un Baby guling que es un porc petit amb nasi campur, una barreja d’arròs amb brots de soja i especies que fan que sigui una mica picant. Però abans, per començar ens han donat una sopa feta amb el mateix porc.

Després de dinar anem a un altre temple, el Pura Luhur Batukaru que sembla conservar-se mes pur i allunyat de botigues i caçadors de clients. Ens fan posar un sarong i son bastant seriosos. El guia que ens acompanya esta molt orgullós de que el temple conservi el seu aire de retir espiritual i en general del caràcter balinès. Ens parla del Puputan, el ritual balinès de suïcidi en massa en preferència a l’humiliació de la rendició. El 1906 (Puputan Badung) i el 1908 (Puputan Klungkung) van haver-hi aquest dos notables puputans quan els balinesos estaven subjugats pels holandesos.  Aquest fet va fer que augmentes el respecta pels balinesos.

Es diu que aquest es el temple mes espiritual de Bali dintre dels que es poden visitar fàcilment. Era el temple estatal quan Tabanan tenia estatus de regnat independent. Te un meru de set taulades dedicat a Maha Dewa, l’esperit guardià de la muntanya. Com es força habitual en aquest lloc, el temps esta nuvolat i fins i tot ens plou una mica.

Acabem el dia amb una posta de sol en el Pura Tanah lot, un dels temples marins mes importants i venerats. Per arribar al temple s’ha de passar per un gruix remarcable de tendes de records plenes de “atractives ofertes”. Ens acostem fins a l’entrada del temple, però aquesta només esta permesa als balinesos. Busco les serps de les que m’havia parlat el meu amic Juan Manuel i que jo creia que eren en el temple, però resulta que son una atracció turística col·lateral al temple i me’n vaig a veure altres temples propers des de on a més a més tinc una bonica perspectiva del Pura Tanah lot. El sol es transforma en un disc vermell intens i sembla que no sàpiga per on ha de marxar, es manté alt molta estona amb un to vermell intens i després baixa a amagar-se corrent. Tot i que penso que aquest temple esta sobrevalorat, diria que te el seu punt.

Fem una ultima tirada de cotxe fins a l’hotel i anem a sopar al fantàstic Restaurant Wayan, un lloc preciós amb gent encantadora que ens serveixen un bon sopar.

Un dia com aquest invita a la reflexió sobre tots aquests temples hinduistes i budistes i es evident que tenen el seu segell de “made in  Indonèsia” que els diferència d’altres llocs. També cal tenir en compte que hi ha 20.000 temples a Bali, cosa que la converteix en el país amb mes densitat de temples del món.

Existeixen bàsicament dos tipus de temples a Bali: els temples familiars o shangah, que s’ubiquen a cada vivenda i els temples públics o pura. Aquest últims es poden classificar segons el tipus d’associació a que pertanyen.

L’arquitectura tradicional te una distribució tripartida. Els temples es divideixen en tres zones amb els seus respectius patis, la més alta i mes sagrada esta dedicada als deus que habiten el cel (swah), la del mig al homes (buwah) i la mes baixa al inframón, on habiten els éssers malignes (buhr). A diferència del Cristianisme que aparta els dimonis del recintes sagrats, a Bali tenen un espai dintre del temple i al ser aquesta la zona mes pública es on es celebren les cerimònies i els festivals.

Els dos triangles isòsceles col·locats simètricament a l’entrada dels recintes religiosos separen els temples de l’àmbit mundà. El tomany de l’entrada i la separació entre els triangles varien en relació a l’ importància del temple. Per esbrinar el seu significat hi ha bibliografia que sosté que la porta simbolitza les dos meitats del mític Mont Meru que van ser dividides per Shiva per convertir-se en les dos muntanyes de l’illa: el Mont Amung i el Mont Batur. Alguns guies diuen que signifiquen el bé i el mal. Jo em quedo amb la primera opció.

Els “merus” son les torres de fusta i palla, i es diuen així en honor del Mont Meru. La seva forma deriva de la pagoda xinesa, però el seu acabat es singular. El número de sostres es imparell i varia segons la divinitat a la que esta dedicada. El merus mes importants estan dedicats a les muntanyes Amung i Batur i tenen onze nivells. Estan coronats per un símbol metàl·lic.

Els “peppelik o panuman” serveixen de tron simbòlic per rebre a les deïtats, ja que els deus no resideixen en els temples, sinó que només els visiten.

El bany es molt important pels balinesos des de el punt de vista religiós perquè significa la purificació. Molts temples contenen fonts on els visitants si acosten i alguns es banyen o fan algun tipus de ritual amb l’aigua.

La bellesa d’aquests temples es barreja amb una activitat humana que fa vibrar les pedres, multitud d’ofrenes  formen part d’un art efímer que només es manté per l’activitat d’uns esser que dipositen les seves esperances en unes criatures etèries.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada