Els Moeraki Boulders

 

Aprofitem la mitja hora de cortesia per dia de wifi que ens dona l’hotel  i sortim a les nou cap a Chistchurch. Fem una primera parada a Shag Point/Matakaea a Palmestrong on hi ha moltes foques salvatges i el mar esta tan ple d’algues que de lluny sembla “chapapote”. Hi ha moltes foques i les podem fotografiar des de molt a prop. En un altre moment també hi podríem veure pingüins d’ulls grocs. Aquest lloc va ser colonitzat pels maoris i s’hi caçaven moes.

Continuem carretera una mica mes i a 78 kms al nord de Dunedin parem a Moeraki Boulders, encara a la regió d’Otago. Ens trobem una platja plena de grans pedres esfèriques grises de diferents mesures que es van formar en el fons marí fa uns 60 milions d’anys a mida que la cal salina s’anava acumulant al voltant d’un nucli mes dur. Algunes estan trencades per l’acció del mar i l’erosió i es pot veure l’interior cristal·litzat.

Segons la llegenda maori aquestes esferes eren els cistells de menjar de Te Kaihinaki de la canoa Araiteuru, una de les embarcacions ancestrals que van portar els maoris a Nova Zelanda des de Hawaiki. La canoa es va enfonsar durant un viatge per transportar pedra verda. Es diu que el kumara (patata dolça) que hi havia a l’embarcació es va convertir en roques irregulars, les carbasses que portaven el menjar es van transformar en les grans esferes i la barca enfonsada en un escull.

Hi ha altres llocs del mon on es troben formacions similar, son les esferes de Cartago, les de Costa Rica, les de Veneçuela, les de Xina, l’Ahu Te Pito Kura a l’Illa de Pasqua, les Stone balls de Bòsnia i no se si hi ha algun altra lloc. Algunes apreciacions produeixen un ser desconcert sobre el seu origen incert. Es curiós el fet de que hi ha esferes d’aquesta mena en tots els continents i hi ha qui fa elucubracions místiques o pensa en extraterrestres, però jo no ho faré.

Ens passegem força estona entre aquestes pedres que em fascinen i marxem sobre les dotze. En el pàrquing hi ha llames i diuen els companys que ja n’havien vist a altres llocs de l’illa.  Parem a posar benzina una mica mes endavant  i el Txomin ens compra patates fregides per fer l’aperitiu mentre continuem ruta. Ens aturem a dinar a les afores d’Ashburton, ja a la regió de Canterbury, al Bar Platers.

Quan arribem a Christchurch la trobem destrossada, hi ha cases caigudes i destruïdes per tot arreu, fins i tot hi ha zones per on no es pot passar. Son les conseqüències del terratrèmol que hi va haver el 22 de febrer de 2011, va ser un terratrèmol 6.3 graus de magnitud que va sacsejar l’Illa Sud i la ciutat mes afectada va ser Chistchurch ubicada a 10 km del epicentre del sisme. Aquesta mateixa regió ja havia estat afectada per un altre terratrèmol al setembre de 2010. Fa mes d’un any que va passar y encara hi ha molts edificis ensorrats. Es el sisme amb mes víctimes a l’historia neozelandesa després del terratrèmol de Hawke’s Bay a l’any 1931 que va causar 256 morts. En aquest últim sembla ser que van ser 184 morts. El dany ha estat avaluat en 12 mil milions de dòlars entra indemnitzacions y reparacions.

Amen fins a l’Hotel Camelot que te una arquitectura que vol simular Camelot, molt medieval. Anem al Countdown a fer les ultimes compres i aprofitem per comprar xocolata i vi per emportar. Ens costa trobar un lloc que ens donin sopar, en un segon intent podem fer-ho al restaurant tailandès Keoti que ens a recomanat el Txomin. No s’hi pot entrar per la part de davant perquè esta afectada per el terratrèmol, hi entrem en cura per darrera, però sopem molt bé a la tereseta que esta força animada.

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada