El vaixell Andrei Rublev

Esplugues de Llobregat– Moscou, dilluns 19.8.19

Avui ens hem despertat a les set, hem esmorzat una mica, hem anat a Sant Just a buscar al Josep Mª i a l’Àngels i hem anat cap a l’aeroport amb el cotxe nou de la Lidia i el meu. Ja hi som tots, vuit en total.

Primer embarquem l’equipatge. Jo m’emporto el cotxet de la Berta perquè tot i que es gran penso que en alguns moments es pot cansar i em pot fer falta. Fem una llarga cua per passar el control de seguretat i entrar al costat aire. Tot seguit control de passaports per sortir cap a la porta D -14 i a continuació, sense gaire demora, ja fem l’embarcament. Anem amb Aeroflot i el viatge es fa curt. Arribem be d’hora a Moscou i tant les maletes com el cotxet també hi son. Passem el control de passaports amb una dona amb cara de pocs amics, sembla que ens estigui acusant d’algun crim i ens crea certa inquietud.

Un cop passats tots els tràmits ens ve a recollir un noi poc parlador que ens porta fins al vaixell després de fer una bona estona de cua. Hi ha molts cotxes i es fa llarg perquè passem molta estona parats.

Quan arribem al vaixell ens rebem tocant l’acordió i amb una safata amb trossets de pastis que degustem. El vaixell es petit i antic, però agradable. Estem atracats al Port Fluvial del Nord de Moscou, carretera de Leningrad, 57 en el vaixell Andrei Rublev. Ens rep la Marina que parla espanyol perfectament i serà la nostre guia al vaixell. Després d’acomodar-nos ens fa una reunió per explicar-nos el funcionament del vaixell i les activitats de Moscou. Les excursions que ja tenim incloses i les optatives. Contractem l’excursió optativa que hi ha per veure el metro de Moscou.

Sopem en dos taules de quatre, El Josep Mª, l’Àngels, la Lidia i el Fernando en una i l’Yvette, la Nuri, la Berta i jo en una altre. La Berta menja molt malament perquè son menjars molt elaborats. La majoria de passatgers son adults grandets, tirant a jubilats. Hi ha algunes parelles joves, però poques i només un noi d’uns 12 o 13 anys, italià, que no li fa gens de cas a la Berta.

Després de sopar dutxa i a dormir. El temps passa volant.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada