El Rob Roy Track

Avui anem tard, sortim a les deu per anar al Mount Aspiring/Tititea National Park (West Coast). Travessem el West Matukituki Valley i veiem l’entrada d’un ranxo enorme. Deixem la carretera asfaltada i seguim per un camí de terra fins al carpark. Comencem la caminada fins al swingbridge sobre el riu Matukituki, un pont penjat molt maco que es mou quan hi passem i fa una certa impressió. Fem el Rob Roy Valley Walking Track o per abrevia el Rob Roy Track. Una caminada popular de tres o quatre hores de gradient moderat que ofereix un espectacular escenari alpí. El camí puja per una petita gorja i travessem un bosc frondós de faigs. En alguns llocs hi ha despreniments a la senda i de tant en tant hem de passar d’un en un pel risc de que caiguin mes roques. Plou intensament tot el camí i jo no tinc paraigües, el vaig deixar a l’Hotel Glaciar perquè estava trencat. De totes maneres porto una capelina que em protegeix força bé.  A mida que pugem el bosc es transforma en una flora subalpina i al final del camí ens porta a un lloc des de on veiem el Glacial Rob Roy que s’acaba dalt d’una muntanya i ens ofereix un paisatge ple de cascades fruit d’aquest glacial. Una visió preciosa, avui una mica emboirada per la pluja, però no per això menys espectacular. No sentim cap kea, potser per la pluja, però hi ha cartells que indican que n’hi ha i que no se’ls hi ha de donar menjar. Els keas son coneguts pel seu interès en el menja i l’equip dels excursionistes. El recorregut  te un desnivell de 400 metres, hem començat a caminar a dos quarts de dotze i hem tornat a les tres. Fent contes hem caminat tres hores i mitja, i a l’hotel hi hem arribat una hora més tard. A la tarda fem una volta pel llac Wanaka. Sopem al Restaurant Alivate que te un gran finestral que dona al llac. La cuina es exquisida i per la finestra veiem com es va fen de nit al llac.

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada