El Poble Fantasma.

Esmorzem a dos quarts de set i abans de començar la ruta anem a veure la Erick Schat’s  Bakkerÿ, un forn holandès que esta al final del poble i es una monada. Tenen estupendes pastes, bon cafè i tot un seguit de iaios del poble que em sembla que només hi van a xafardejar i a veure que fan els turistes. Això si, li donen molt d’ambient al local. He arribat a pensar que els contracte el forner precisament per atrauré clientela.

Comencem ruta i fem una primera parada al June Lake i una mica mes endavant paren a veure unes cascades que ens trobem al mig del camí i que no he aconseguit saber com es diuen.

Al arribar al Visitor Center del Mono Lake resulta que esta tancat, però deixem el tràiler al pàrquing i ens preparem el dinar. Parem al costat del Mono Lake per apreciar les seves característiques formacions anomenades tufa que es  formen de la confluència de l’aigua fresca de les fonts que contenen calci i el llac que es ric amb carbonat. La barreja d’aquestes aigües produeix el carbonat càlcic i es fan uns dipòsits de pedra calcaria que forma aquestes estructures de tufa. El llac s’ha assecat molt i només hi viuen unes gambes d’aigua salada i las mosques alcalí, ambdós es reprodueixen molt fàcilment i son l’aliment de les aus migratòries que paren per aquí.

Ens desviem del camí per anar a Bodie Sate Park per veure el poble fantasma abandonat de  l’època dels buscadors d’or. Una passada, tinc la sensació de fer un viatge al passat. De fet ho han deixat tot mes o menys com estava quan el van abandonar. M’agrada’t força. Hi ha botigues com les que sortien a “La casa de la pradera”, l’escola, esglésies, tabernes, barbaria, vaja, que no hi falta de res, es com jugar a les casetes.

Tornem enrere per agafar el remolc, dinem a la furgo i parem al Tioga Gas Mart a fer un cafè i comprar algunes coses que necessitem.

Després passem el Tioga Pass i entren al Yosemite National Park.  Només arribar aparquem i escalem el cim Lembert Dome on ens hem sentit en el sostre del mon. Hem pujat pel camí indicat que esta ple de neu, hi ha trossos gelats i altres plens de tolls d’aigua on s’ha desfet la neu de tant passar-hi gent. Un cop a dalt el Mickie, un noi californià que tot just acabàvem de conèixer ens ha ajudat a pujar fins al cim  a la Monica i a mi. M’ha emocionat arribar fins a dalt i la vista ha estat meravellosa. Els altres ja hi havien pujat, menys la Jackie i el Grame que no han arribat i han girat cua abans. A l’hora de baixar ens hem complicat la vida perquè  hem seguit al Mickie i hem baixat per una paret de pedra molt vertical, jo crec que era molt perillós perquè si haguéssim relliscat penso que poder  no ho podem explicar, hem arriscat molt. Som uns imprudents, però ara que ja esta fet he de dir que m’ha agradat moltíssim. Hem trigat dues hores en fer l’excursió. Hem començat a les dues i deu i hem acabat a les quatre i deu, clavat.

Tornem a agafar la vam per anar fins a Curry Ville, que es un bon tros. Pel camí veiem boniques muntanyes, El Capitan, les Yosemite Falls i el Half Dome que tenim davant de les tendes on dormim. Les tendes son com petites casetes, amb llits i calefacció, al mig del parc. Hem de deixar tot el menjar i les cremes que portem en un bagul de ferro que hi ha fora la tenda per no atraure als ossos. Uf, fa una mica de por morir a les grapes d’un os afamat i diuen que en aquesta època estan particularment actius perquè es preparen per hivernar. Al campament hi ha un parell de restaurants i una sala d’estar molt agradable amb un porxo ple de balancins. A l’àrea d’influència de la sala d’estar ens podem connectar a Internet.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada