El Mocanal

Dijous, 19 de maig de 2016

Ens llevem tard, el Dámaso se’n va a comprar puros i menjar per esmorzar i dinar. Després sortim cap a l’aeroport passant per Valleguerra per veure una casa on havia viscut la Luisa, la mare del Dámaso. A l’aeroport anem a agafar l’avió cap a El Hierro amb la Binter. Sortim a les dues del migdia amb un avió de turbohèlice, només son 40 minuts i allà ens espera la Luisa amb un cotxe i el Juan Luis i la Noelia, el marit i la filla de la germana Tita del Dámaso, amb un altra cotxe. Anem a la casa de la mare del Dámaso que esta a El Mocanal, de mocan, un tipo de planta típica d’aquí. Esta al costat de Valverde, la capital.

El Hierro es la mes petita de les illes Canàries (300 Km2), s’ha mantingut bastant al marge del turisme convencional i així s’ha conservat tal i com es i ha estat declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO. Fins al descobriment d’Amèrica aquí es trobava la fi del mon. El Meridià Cero es va fixar per Ptolomeo des de el s II i fins a mitjans dels segle XIX a la Punta d’Orchilla, a l’extrem occidental de l’illa. Al segle XIX va ser desplaçat pel que a l’actualitat passa per Greenwich. Sembla ser que el nom de El Hierro no te res a veure amb el ferro i es probable que provingui de la designació de l’illa en l’antic llenguatge canari. “ Hero” o “Esero”. Els primitius pobladors de El Hierro eren els Bimbapes o Bimbaches i procedien de Africà, no s’han de confondre amb el Guanches (fills de Tenerife). Era un poble pacífic que es van deixar conquistar fàcilment per Joan de Bethencourt a començaments del segle XV dintre de la conquista normanda que va sotmetre Lanzarote, Fuerteventura y El Hierro. Va ser colonitzada per pagesos procedents d’Europa que es van barrejar amb la població autòctona. La Corona de Castellà va paga mercenaris per conquerir l’illa, però aquest li van vendre a Portugal, tot i que finalment Portugal li va cedir a Castellà per el Tractat de Alcaçovas. Colon va passar per l’illa en el seu segon viatge a América.

Passem la tarda tranquil·lament a casa. Venen la mare i el germà del Juan Luís, la Célica i el Jose Carlos, juguem al Remiku i ens ho passem molt be xerrant de coses de l’illa.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada