El llarg camí cap al Bromo

Avui ens passem el dia a la carretera. Anem des de Solo a Tosari, als peus del Bromo. Triguem dotze hores per fer tres-cents quilometres. La carretera esta pleníssima, hi ha molt de transit, no paren de passar vehicles de tota mena i els pobles s’ajunten.  Hi ha cases contínuament, tot i que sovint es veuen camps darrera, sobretot arroses.  Ens aturem a veure com recullen l’arròs al camp i els hi parem la producció per una estona. Es veu que son petits propietaris i que s’ajuden els uns al altres a l’hora de sembrar i recollir l’arròs.

Només parem una hora per dinar al Restaurant Icha Orin Tarzan a Caruban, en un negoci local ampli on ens donen força be de menjar, i tot i que es molt local esta ple de turistes occidentals. Em crida l’atenció que hi ha petites habitacions que anomenen Mushola (Mezquita) per resar en alguns restaurants i gasolineres.

L’autocar es enorme i nou, de tal manera que podem anar asseguts com volem. A estones xerrem, però també ens adormim, tot i que el paisatge es entretingut. Abans d’arribar a Tossari hem de deixar l’autocar i agafar uns vehicles mes adequats per acabar de pujar la muntanya. Ens allotgem al Bromo Cottage que esta ben situat, al costat del Bromo, però te les habitacions de difícil accés i no gaire netes. Hi ha un ascensor que faria mes fàcil l’estància, però esta fora de servei, crec que permanentment.

Anem a sopar a un restaurant local, m’atreviria a dir que es una casa particular. Ens donen un sopar excel·lent i son molt agradables.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada