El Drago Mil·lenari

Diumenge 15 de maig de 2016

Ens llevem a les vuit, esmorzem i agafem el cotxe fins a Tacoronte per anar al “Mercado del Agricultor” que només es els diumenges. Allà hi trobem gran varietat de verdures, formatges i peixos, fins i tot veiem “viejas”, un peix vermell típic de l’illa. Comprem carbassons, enciam i formatge, però no ens atrevim amb el vi que es poc elaborat.

Continuem per la costa fins a Puerto de la Cruz, que es el lloc on es va iniciar el turisme a Canàries, el 1886 es va establir en aquest port un petit sanatori per turistes malats d’àmbit europeu i així va començar. Es diu Puerto de la Cruz perquè els primers colonitzadors van plantar una creu al moll. Es troba habitada des de l’època guanxe i ho demostren els jaciments arqueològics trobats, els orígens de la ciutat es remunten als inicis del segle XVI on comença la activitat portuària tot i que el nucli de la població depenia de La Orotava. A l’inici va ser un poblet de pescadors que va anar creixent a mida que s’incrementava el comerç i les exportacions. Al 1651 va adquirir la facultat de nombrar alcalde, però fins al 1772 va pertany al municipi de La Orotava i el 1808 va obtindré la plena autonomia municipal. L’activitat comercial es va ajuntar amb la turística a finals del segle XIX i la gran explosió turística va arribar a la dècada de 1950.

Deixem el cotxe en un pàrquing perquè allà es impossible aparcar i anem a veure les piscines de César Manrique (1977) amb zones de jardins, bars i restaurants. Agafem el passeig de San Telmo, passem per davant de l’ermita de San Telmo (s XVIII) i anem fins a la part vella de la ciutat, entrem a l’església de Nuestra Señora de la Peña de Francia del 1697 reformada al s. XIX, donem una volta pels carrers i entrem a algunes botigues. Dinem un menú a “La Cazuela” en una tereseta coberta del passeig davant de les piscines de Cèsar Manrique i tornem a agafar el cotxe fins a Icod de los Vinos per veure el Parc del Drago on es conserva l’anomenat drago mil·lenari, el més famós i vell que es coneix en el mon de la seva espècie que ja va ser declarat Monument Nacional al 1917. Es una planta monocotiledònia que sembla un arbre i la seva edat ha estat molt discutida, s’ha parlat de fins a 3.000 anys, però actualment l’edat que sembla mes fiable es de 800 a 1.000 anys. Nosaltres passegem per allà i admirem la seva superba envergadura, prenem un cafè en una terrassa i continuem no sense deixar de veure que hi ha un “Mariposario” al poble que deixem per un altre ocasió. Continuem camí fins a La Orotava que esta plena de cases boniques i d’edificis històrics, te carrers empedrats i balcons de fusta. Nosaltres entrem a la Casa del Turista (antic Convent Molina) i a la Casa de los Balcones (Casa Fonseca) i admirem la seva arquitectura i l’artesania que trobem a ambdós llocs. Passant per davant de l’Ajuntament veiem com estan preparant una enorme catifa amb terres de molts colors fent dibuixos ben elaborats per celebrar Corpus que ja s’acosta. Tot passejant també entrem a l’església de Sant Agustí.

Entre Tacoronte i Icod de los Vinos passem per La Matanza i per La Victoria. El nom de la Matanza de Acentejo ve d’una batalla esdevinguda el 1494 en l’actual Barranc d’Acentejo, anomenat pels guanxes Farfan. Aquests infligiren una dura derrota a les tropes castellanes d’Alonso Fernandez de Lugo que intentaven conquistar Tenerife, aquesta batalla va donar nom al municipi, La Matanza, a causa de les nombroses baixes entre les files dels conquiridors. Un any mes tard, el 1495 hi va haver una segona batalla de Acentejo i aleshores gracies a la informació donada per un guanxe presoner van guanyar els conquistadors i en el seu assentament hi van fer una ermita dedicada a Nuestra Señora de la Victoria i al seu voltant va començar un nucli de població que en el temps va esdevindrà el poble La Victoria. Aquí s’ha de fer remarcar que els pro guanxes creuen que els noms s’haurien de canviar i que la Matanza s’hauria de dir La Victoria i viceversa.

A la nit anem a Punta Hidalgo, on la germana del Dámaso hi te un apartament i anem a sopar a La Caseta, un restaurant al costat del mar, amb ella i la seva filla. Sopem una fritada de peix on hi ha “viejas”, aquest peix tan característic de l’illa.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada