El Camino del Mar

Avui començo per el Columbarium (1 Loraine Court) que es una rotonda victoriana, restaurada al 1980, on es guarden les cendres de les persones que així ho desitgen. Hi ha petits prestatges on es posen les cendres i les envolten amb coses estimades. Cada petit departament esta ple d’amor, especialment els asiàtics. El lloc es impressionant i fa reflexionar. La guia que m’ha descobert aquest reco de mon diu que pocs ciutadans de San Francisco coneixen la seva existència. M’hi he estat una bona estona i sortint he baixat fins  al Golden Gate Park i he caminat per dins el parc fins al Pacific. He passat per davant del Conservatory of Flowers (1878) d’inspiració victoriana, construït sobre el model del Kew Gardens de Londres, el Jardí Botànic de SF, el Japanase Tea Garden, el Dutch Windmill, que es un moli de vent dedicat a la reina Guillermina d’Holanda i que a la primavera hi creixen tulipes, i per molts altres recons del parc. Fa un dia fantàstic i quan he arribat a l’oceà,  a l’alçada de Ocean Beach,  la platja estava plena de gent. He anat fins al Lincoln Park i he agafat El Camino del Mar fins al Palace of the Legion of Honor,  inspirat en el palau del mateix nom de Paris, on hi he donat una volta. He saludat al pensador de Rodin i he vist el conjunt d’escultures The Holocaust que hi ha davant del museu. La col·lecció del Palace of the Legion of Honor  va ser iniciada a la dècada 1910-1920 per Alma Spreckes, esposa del milionari sucrer Adolph Spreckes. Ella es va trobar a Rodin a Paris i es va interessar per les seves obres. El Pensador i Les Ombres estan a l’exterior del museu i hi ha unes 70 obres a l’interior. Adolph es  va decidir a crear al museu per la seva rivalitat amb un altre família important de San Francisco, els De Young que havien fundat el De Young Memorial Museum que vaig veure ahir.  Després d’aquest contacte amb l’art, he continuat per el Camino del Mar fins arribar a Presidio (1776) i després  per la costa fins al Golden Gate Bridge , on hi he arribat coincidint amb una magnifica posta de sol. Ha sigut un camí de trekking salvatge en mig de la ciutat on he trobat fins i tot cartells que em feien prendre precaució amb els coiots. He continuat per al costat del mar des de Fort Point fins a Fort Manson, travessant la Golden Gate National Recreation Area  i després m’he endinsat a la ciutat fins a casa. Deu ni do. He caminat moltíssim, estic feta pols.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada