Dublín al nord del riu Liffey

Dublín, dimecres 4 de juliol de 2018

Avui la Berta s’ha quedat al vaixell i jo he tornat a anar al centre caminant. He fet a la part nord del riu Liffey. Quan he sortit del vaixell com que encara no tinc confiança en el fet que tenim dades mòbils lliures per tota Europa m’he enganxat a internet en el primer bar que he vist i m’he posat al dia de correus i WhatsApp. Avui he anat de botigues i he comprat regalets i unes xancletes de plàstic de dit perquè, sembla mentida, però també se m’han trencat les que duia.

He caminat fins a O’Connell Street que es un dels carrers mes amples d’Europa, va ser dissenyat a la dècada de 1740 i estava bordejat per edificis clàssics magnífics, però molts van ser destruïts, tot i que s’han refet en part. He vist el Dublin Chapitell (2003) que es l’escultura mes alta del mon, l’estàtua de James Joyce (1882-1941) l’escriptor que mes ha mencionat Dublín a les seves obres i que te com a obra èpica Ulisses, l’estàtua de Daniel O’Connell i la de Sir John Grey, un polític irlandès. He deixat a l’esquerra el Witness History Museum i he pujat fins al Gate Theatre on feien pelis de Dinosauris i el Memorial Charles Parnell. Una mica mes amunt, el Garden of Remenbrance (Jardí del Record) que esta dedicat a tots aquells que van donar la seva vida per la causa de la llibertat d’Irlanda i que ja es troba a Parnell square, una avinguda d’estil georgià a l’extrem nord de O’Connell street. També veig l’església presbiteriana Abbey (1864) de decoració gòtica que va ser fundada per Alexander Findlater i es coneix com l’església Findlater. En plan nostàlgic he passat per davant del Barry’s Hotel on m’havia allotjat en un altre viatge a Dublín.

He fet un cop d’ull des de la porta al Dublin Writers’ Museum que es troba en una casa georgiana, però no hi he entrat. On si que he entrat es a la Hugh Lane Gallery on hi ha magnífics treballs d’artistes irlandesos i europeus del segle XX i aquí he pogut veure el caòtic estudi de Francis Bacon tal com ell el va deixar. Després he anat baixant i caminant cap al vaixell passant pel Sir John Rogerson’s Quay i per tota l’àrea de Docklands, aquesta zona portuària que esta en franca renovació, molt moderna amb edificis de disseny com el Convencion Cetre, el 3 Arenes o simplement habitatges, però també hi ha altres edificis que fan contrast, casetes antigues que s’ofeguen entre tanta modernitat i exposen cartells demanat que es deixi respirar a les poques casetes que queden.

Al final acabo arribant bastant justa al vaixell, quan son mes de dos quarts de cinc. He recollit a la Berta al Tree House i hem anat a menjar, jo he dinat i ella ha berenat. Tot seguit hem anat a la piscina perquè li vaig prometre que avui la deixaria banyar sense la immobilització que li subjecte les espatlles si em prometia no fer bestieses. Avui fa tres setmanes que es va trencar la clavícula i ja pot començar a mobilitzar-se. Ha resultat que l’aigua de la piscina estava calentona i ha estat un bany molt agradable. Ella s’ho ha passat ¨pipa¨. Estava que no cabia a la pell. Després ens hem vestit per sopar i a ella l’he deixat una estona al Tree House mentre escric aquestes lletres, però l’aniré a buscar en breu i avui soparem juntes al Restaurant Alegro.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada