De l’Anaga a La Laguna

Dimarts, 17 de maig de 2016

Al matí anem al Bosc de les Mercedes o de l’Anaga (Parque Rural Anaga) que es un bosc plujos de finals del terciari que es manté pels vents alisis. Quan ens hi acostem el temps empitjora, la boira es fa mes intensa i ens trobem un bosc nebulós. Es com si tornes a estar a Costa Rica i de fet aquest bosc es diu el Monteverde de Tenerife. S’anomenen boscos de laurisilva perquè predominen les lauràcies i les falgueres. A la conca del Mediterrani van desaparèixer a l’era terciària i prevalen a la regió natural de la macaronesia. Plou, entrem al bar i a la recepció on hi ha un petit museu que ens posa en situació i jo hi compro un llibret explicatiu que es una guia il·lustrada per a conèixer i diferenciar les diferents plantes arbòries que hi ha. L’Adelina i jo anem a fer una petita caminada per aquest magnífic bosc de bruixes fantasmagòric on la boira envolta els arbres i els camins donant-li un punt màgic.

De tornada anem a dinar “costilla salada” a la zona de El Socorro, per Portezuelo, a Casa Tomás tot i que també hi ha l’opció d’anar a El Nervioso. La “Costilla salada” ens a la serveixen amb patates i mojo verde, però abans per a fer boca prenem unes garbanzas, que son uns cigrons molt bons.

Després de dinar ens acostem a Santa Cruz i el primer que veiem es l’Auditori de Santiago Calatrava. Aparquem el cotxe i busquem el carrer Castillo per contemplar els edificis, anar a mirar botigues i assentar-nos en una terrassa per fer un cafè. La Berta fa migdiada i ens deixa fer, després travessem uns quants carrers per anar a buscar la Rambla de Santa Cruz que ningú sap a on està, però aconseguim trobar-la, i baixem un altra cop fins al mar a la ombra dels seus enormes arbres. Al final de la Rambla, fent cantonada amb l’avinguda Anaga, hi ha el “Monument a la seva excel·lència el Cap de l’Estat”, popularment conegut com “Monument a Franco” i oficialment “Monument a la Victoria” des del 2011. Es de l’escultor Juan de Avalos i va ser construït amb els fons d’una subscripció popular ordenada pel Governador Civil Pablo Abril. Va ser inaugurat al 1966 en commemoració de la victòria del exercit de Franco a la Guerra Civil i el seu posterior govern. Sense comentaris.

Tornem a agafar el cotxe i anem fins a San Cristóbal de La Laguna que forma part de les ciutats Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i es considera el centre intel·lectual de Canàries. Havia estat la capital de l’illa i te un casc antic harmònic i molt agradable per passejar-hi amb un valuós patrimoni històric ple d’edificis religiosos, antics palaus, boniques cases pairals i molts bars. Tot això en un petit espais fàcil de visitar. La Laguna va ser fundada entre 1496 i 1497 per l’Adelantado Alonso Fernandez de Lugo, aquell que també va estar a les batalles de Matanza i Victoria, i nombrada capital del cabildo de Tenerife, essent la capital de facto de l’arxipèlag canari fins el 1833. Deixem el cotxe darrera la Plaza del Adelantado, vèiem per fora l’Ajuntament, el Palau de Nava, el Convent de Santa Catalina de Siena i l’Ermita de San Miguel i entrem a la Catedral de San Cristóbal de la Laguna o Santa Iglesia Catedral de Nuestra Señora de los Remedios, neogòtica s XIX-XXI, passem per davant del famós Teatre Leal, anem veiem edificis històrics i entrant a botigues de records i llibreries, perquè esta ple de llibreries interessants, jo em compro una deessa guanxe de la fertilitat, Tara que fa dies que vaig veien i que m’agrada molt i també uns quants llibres. Admirem edificis com la Parròquia Matriu de Nuestra Señora de la Concepción que fundada al 1511 es l’església matriu de aquesta illa, del seu model van sortir totes les altres. Hi destaca la torre del campanar de 28 metres d’alçada que data del s XVII i es d’estil toscà. Aquesta església va rebre una profunda reedificació al 1974 i actualment consta de tres naus, arcs de mig punt i artesanat mudèjar. L’Institut Canarias Cabrera Pinto situat al carrer de San Agustin te el millor claustre renaixentista de Canàries, es va fundar al 1792, va ser la primera Universitat de Canàries i posteriorment es transformà en IEM al 1846.

De tornada a casa comprem “Jamón canario asado” en un Superdino per sopar i ens costa que ens entenguin i ens donin el típic “jamón asado canario”, però ho aconseguim. Sopem a casa.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada