De Japantown a Haight Ashbury.

 

Em llevo be de temps, però no se que faig que se’n fan dos quarts de deu i ja es massa tard per anar a Alcatraz que es on volia anar. Surto i decideixo anar cap al Golden Gate Park i el primer que em trobo es la Saint Mary’s of Assumption Catedral (1971), que  per fora ja m’agrada’t, però quan he entrat a dins ha estat magnífic. He sentit que tot i ser enorme m’acollia i em feia sentir be. El sostre forma una creu grega amb vidres de colors. Les vistes de la ciutat des de les amplies finestres li donen lluminositat i alhora quotidianitat. No conec gaires esglésies que deixin veure el carrer als seus feligresos amb l’atreviment d’aquesta catedral que no te por que els seus feligresos es distreguin mirant per la finestra. He sortit meravellada.

He seguit caminant i he entrat a Japantown, també coneguda com Nihonmachi,  Little Osaka, Funayville i J Town. El carrer principal del barri es el carrer Post. He vist la seva moderna pagoda, la Peace Pagoda  dissenyada per l’  arquitecte japonès Yoshiro Taniguchi i he entrat al Japan Center (1968) on m’hi he passat una bona estona i he fet algunes compres. M’he comprat coses per disfressar-me a la festa de Halloween que es farà a l’escola. He caminat fins al Golden Gate Park, però abans he passat per Panhandle i m’han agradat molt les cases victorianes que hi ha. Un cop al parc no m’hi he pogut endinsar gaire, només li he donat un cop d’ull perquè se’m feia tard per anar a classe. He vist que hi havia molts “homeless” i alguns molt joves. Es veu que n’hi tants perquè San Francisco té molts programes socials per a ells. Això es el que ens va explicar la Lena, la profe, quan li varen preguntar perquè hi havia tanta gent vivint per els carrers. Per tornar he agafat Haight St. i he al·lucinat amb les botigues, hi ha roba molt sofisticada, algunes de segona mà, tendes de marihuana, tatús, dones de cames llargues surtin per les finestres … una bogeria. I es que al barri de  Haight Ashbury es on va néixer el moviment hippy i avui en dia segueix sent molt trencador. El camí de tornada l’he fet a tota màquina i tot i així he arribat tard a classe, masses coses per un matí. Durant tot el passeig d’avui m’he anat trobant moltes cases decorades per Halloween, molts cadàvers i tombes per els jardins o traient el nas per las cortines de les cases.

A les vuit vaig a l’Alcove Theater (434 Mason St.) per  veure Confesions. Ahir vaig comprar l’entrada a Union Sq., al Tix Bay Area, per la meitat de preu. L’obra ha estat bé, però jo m’he perdut moltes coses perquè no he entès el doble sentit de molts diàlegs. Es una obra d’improvisació, el públic escriu uns paperets a l’entrada amb les seves confessions o millor dit amb les seves coses inconfessables i els actor fan l’historia inspirats en aquestes notes. A la sortida m’he comprat menjar i una cervesa i he anat a sopar a l’habitació mirant una peli per seguir practicant anglès, que no sigui dit que no m’esforço.

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada