D’Asakusa a Odaiba en barca

Hem fet nou hores y quaranta minuts de vol. Arribem a Narita, a les deu del matí que son les dues de la matinada a Barcelona. Passem el passaport i a la cinta de equipatges ens retrobem amb la maleta, uf!!, quina alegria. Seguim amb una mica d’informació i turisme, on no ens donen una informació de alta qualitat, però hi ha alguna cosa aprofitable. Després passem a l’oficina del Japan Rail per validar el nostre “passi”. Els hi demanem que ens orientin amb els trens que hem de agafar a la nostre ruta nipona i un senyor molt qualificat s’arremanga les mànigues i si posa en cos i anima. Veiem que és el que ens fa falta i els llocs on no ens serveix el JR Pass.

Seguim les recomanacions del nostre heroi del Japan Rail per anar a Tokyo, agafem el tren fins a Shinagawa i tornem enrere per anar a Hamanatsucho que es la nostre parada per anar al Hotel Shiba Park. L’hotel esta una mica esgavellat, però no malament del tot. El bany hi trobem un wàter amb comandaments a la dreta: raig d’aigua anterior, posterior i aturada, tota una experiència de la que ja ens havien parlat i de la que gaudim. Deixem les coses a l’hotel, mengem una mica i anem a agafar el JR fins a Ueno i d’allà anem caminant fins al barri d’Asakusa, una zona del vell Tokyo on hi trobem el  Kannon Temple (Senso-ji Temple). Aquest temple conserva una imatge durada de Kannon, la deessa budista de la misericòrdia, que segons la llegenda va ser rescatada miraculosament del riu Sumida-gawa, un dels quatre grans rius de Tokyo, per dos pescadors l’any 628. Busquem desesperadament la imatge i triguem a esbrinar que aquesta imatge es guarda en un lloc secret i no es mostra el públic. El temple ha petit moltes reconstruccions  i l’edifici actual data de 1950. En el hall principal hi trobem molta gent, picant un cop de mans, fen tocar una campana, tirant una moneda i finalment una reverencia acompanyada d’un moment de recolliment. D’altres tiren una moneda, agafen un palet al atzar d’una caixa, llegeixen el que diu i després obren uns calaixos i agafen un paperet. Es veu que si els agrada el que diu el paperet, se’l queden,  i si no els  agrada el pengen  en uns fils que hi ha per aquesta funció. No se que passa, però aquest filferros estan plens de paperets penjats. Deu ser que estenen les males noticies perquè es ventilin. Davant del temple principal hi ha un gran calder ple d’encens que fumeja i diuen que aquest fum dona salut i allà que anem a fumejar-nos una mica. En un costat del recinte també hi ha una gran pagoda de cinc pisos.

Nosaltres arribem al temple per darrera i acabem surtin per Kaminarimon, la porta del tro, famosa per un enorme fanal de paper vermell y dos fers guardians que hi ha a cada costat. Quan passem la porta ens trobem amb el Mercat de Nakamise, una avinguda de tendes de records, perruques i galetes que van ser fundades en la època Edo.

Sortim del mercat i anem caminant fins a la Flame d’Or (Asahi building) i quan ens acostem al riu, un mariner de terra ens fa senyals de que ens hi acostem, som obedients i quan hi arribem ens diu que esta a punt de sortir l’últim vaixell de la tarda cap a Odaiba. Aquesta era la nostra idea i no ho dubtem un moment, comprem els bitllets i pugem al vaixell tot corrent. Baixem pel riu encaixonats entre edificis alts. Las vistes son estupendes, però el vaixell dona poca visibilitat, molt de disseny, però cada ferro que l’envolta es un punt negre per els nostres ulls i per les nostres càmeres. Passem per molts ponts que creuen el riu Sumida i quan arribem a Odaiba ja es quasi fosc i fem fotos del sky line de Tokyo, tot fen servir el trípode per primera vegada. Tornem amb una altre línia que no es del JR passant per sobre del impressionant Rainbow Bridge i anem fins a Shimbashi. Al sortir de l’estació ens trobem amb una sèrie de restaurants sota la via i ens hi quedem a sopar. Entrem en el que creiem un petit restaurant ple a vessar i resulta que ens posen a un ascensor i ens pugem fins la quarta planta on hi ha alguna taula lliure. Totes las plantes son sales de mateix restaurant. Com que estem tant amunt, es dona la casualitat que a escassos centímetres del vidre, al nostre darrera, però al carrer hi passen metros, trens i Shinkansens sense que el tragí ens molesti el més mínim. Demanem al nostre sopar orientats pels dibuixos dels menjars que hi ha al menú i encertem de ple. Tot esta boníssim. Tornem a l’hotel guiats pel google maps del telèfon de l’August.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada