El kabuki

Avui també anem a esmorzar a l’estació, però aquest cop a la cafeteria no ens deixen portar les pastes del forn del costat, així que ho fen per separat: cafè per una banda i la pasteta la fem camí de l’autobús. Anem a l’altre punta de la ciutat, al Temple Rokuon-ji o Kinkaku-ji (Temple Daurat). El Xogum Ashikaga Yotshimitsu (1358-1408), l’avi del Xogum Ashikaga Yoshimasa, el que va fer construir el Temple Ginkaku-ji (Temple de Plata) que vam veure ahir, va abdicar al tron al 1394 i tres anys després va començar a construir aquesta vil·la per retirar-se. Quan ell va morir es va transformar en un temple Zen seguint els seus desitjos. El Temple Daurat, Kinkaku es va dir formalment Shariden i es un edifici elegant i harmoniós constituït en tres tipus d’arquitectura: el primer pis (Ho-sui-in) es Shinden-zukuri, d’estil palau, el segon pis (Cho-on-do) es Buke-zukuri, d’estil samurai, i el tercer pis (Kukkyo-cho) es estil Karayo o estil temple Zen. El segon i el tercer pis estan coberts per pa d’or. A la teulada hi ha un au fènix xinesa daurada. En el Temple Ginkaku-ji n’hi ha una igual, però platejada. En el recinte te l’estany Kyoko-chi que conté algunes petites illes. Li dediquen una bona estona al jardí que em recorda el de Ginkaku-ji i al igual que en aquest hi ha un reco amb estàtues de budes rodejades de monedes que els hi tiren el visitants.

Just a la porta esperem un altre autobús que ens porta un kilòmetre mes enllà fins al Temple Ryoan-ji (Temple del Dragó Pacífic) que es va funda al 1.450 i pertany a l’escola Zen Rinzai. La seva principal atracció es el jardí estil Kare-sansui (paisatge sec)possiblement creat al final del període Muromachi, al voltant del 1.500. Es un rectangle barrat, de la grandària  d’una  pista de tenis (30m x 10 m) i s’observa des del balco de l’edifici del temple. Consisteix en 15 roques de diferents volums disposades sobre un llit de grava esmeradament rasclada. Hi ha moltes interpretacions sobre el seu significat, però sembla ser que bàsicament esta dissenyat per induir a la contemplació, diuen que la simplicitat de la seva bellesa inspira la meditació filosòfica.

No se sap de ser qui el va dissenya, però s’atribueix a Soami o al respectat monjo budista Tokuho Zenketsu. Diuen que la majoria de jardins Zen del Japó estan basats en aquest jardí. Totes les guies comenten que sempre esta molt ple i no es pot veure tranquil·lament, ara bé com que nosaltres estem viatjant fora de temporada, tenim el privilegi de gaudir-lo amb força calma. L’edifici principal es diu Kuri i el gran l’estany Kyoyochi. Hi ha una famosa font de pedra anomenada Tsukubai que es fa servir per la cerimònia del te i te una inscripció que diu “jo aprenc només per estar content (satisfet)” . Un concepte molt important per la filosofia Zen es el que diu què el que aprèn només per esta satisfet es espiritualment ric, mentre que el que no aprèn per esta satisfet es espiritualment pobre, fins i tot si es materialment ric. Es diu que aquesta font va ser donada per Mitsukuni Mito (1628-1700) un lord feudal i compilador de la gran Historia del Japó coneguda com “Dai-nippon-shi”. La sala de te Zoroku esta tancada al públic.

Sortint agafem un altre autobús i anem cap al Temple Kiyomitzu-dera (Temple de l’aigua pura) que esta a la zona de Higashiyama, al costat de Gion. Per arribar-hi agafem el camí de la tetera (Chawan-zaka) que esta ple de botigues de regals i de coses per menjar. Aquest temple va ser edificat al 798 i dedicat a Kannon de 11 rostres, els edificis actuals van ser construïts pel Xogum Tokugawa Iemitsu el 1633.

Va ser una filial de la escola budista Hosso, que es va originar a Nara i ha sobreviscut amb èxit a les intrigues que han viscut les escoles budistes locals al llarg dels segles. Passem per la entrada Niu del temple i tirem amunt fins al Santuari Jishu (Jishu-jinja) dedicat a Okuninushino-Mikoto,  deu de l’amor i els bons matrimonis. Ens deixem portar per la multitud i ens fan baixar per unes escales i passar per un passadís fosc agafant una corda enganxada a la paret, no sabem a on anem, però acabem arribant a una sala fosca on només una pedra està tènuement  il·luminada i tothom se la mira amb fervor. Nosaltres no tenim ni idea del que estem fent, però resulta que aquest santuari te dos pedres de l’amor, situades a 18 metres l’una de l’altra i s’ha de anar d’una pedra a l’altra amb els ulls tancats. L’èxit en arribar a la pedra de l’altre costat es entès com a presagi de que el peregrí trobarà l’amor.

L’edifici principal te una enorme barana, sostinguda per 139 pilars de fusta, que sobresurt del turo i ofereix impressionats vistes de la ciutat. Hi ha una expressió popular que diu “Saltar de la plataforma del Kiyomizu” que es remunta al període Edo i que suposa que si un sobreviu al saltar des de aquesta plataforma se li concedirà un desig. Sobreviure sembla possible donat que hi ha molta vegetació sota la plataforma que pot amortir la caiguda. Aquesta practica esta prohibida a l’actualitat, però del període Edo es recorden 234 salts i un 85,4 % van sobreviure. De fet només son 13 metres de caiguda. Sobre aquesta plataforma ens fumegem amb encens i després bordegem la muntanya per apreciar-la millor i anem baixant fins anar a la cascada Otawa-no-taki que hi ha a sota. Te tres canals d’aigua que cauen en un petit estany. Els visitants agafen l’aigua a la que se li atribueixen propietats terapèutiques. Es diu que beure aquest aigua suposa salut, longevitat i èxit en els estudis. Potser per això últim hi ha tants joves.

Baixem la colina i mentre esperem l’autobús comprem menjar en un supermercat, volem anar fins a l’estació i agafar un tren fins a Fushimi Inari. Quan arribem a l’estació ens en adonem que no tenim temps perquè també volem anar a veure una representació de kabuki al teatre Minemiza. Així que desistim i ens mengem el que hem comprat al supermercat a l’Starbucks que hi ha prop de l’estació i després de dinar tornem a agafar un bus per anar a Gion, al teatre que comença a les quatre.

El Teatre Minemiza esta a Gion, a l’esquerra del Pont de Shijo i es l’escenari mes antic de kabuki del país. No podria dir el nom de l’obre (*) que veiem, perquè tot esta en japonès, però la representació ens impressiona, sobretot la primera part. L’obre dura quatre hores, de les quatre a les vuit, te molta plasticitat  i ens manté l’atenció tot i no entendre una sola paraula. Combina dos tipus d’històries, unes mes formal i un altre mes còmica.

El teatre Noh es va convertir en un coto vedat per l’elit samurai i durant el període Edo els plebs tenien prohibit veure’l. A començaments del segle XVII, una dona, Okumi, va presentar una nova manera de teatre i dansa per la gent de kyoto, el kabuki, que es faria enormement popular. Sovint era un subterfugi per exercir la prostitució i el xogunat va prohibir l’ intervenció d’actrius a l’escenari. Es per això que els papers femenins els interpreten homes que s’anomenen els onnagata (formes de dona). Es mes vistos i de moviments mes rapits que el teatre Noh. El vestuari te colors mes cridaners, una escenografia espectacular i molts efectes especials. Les obres es representen en llegua comú i s’inclouen temes moderns. Actualment encara te una amplia audiència al igual que el Noh.

A la sortida del teatre trobem homes vestits amb robes tradicionals subjectant caixes i emeten uns sorolls llastimosos demanant pels damnificats del tsunami. Des de que va haver-hi el tsunami a la televisió no es transmet cap altre programa i tothom esta pendent del que passa, però amb molta serenitat. A nosaltres ens arriben noticies de que ha augmentat la radioactivitat a Fukushima i que esta arribant a Tokyo. L’enviem un mail al Joan Bartomeu, però sembla ser que el millor es que tornem al dia que toca.

(*) P.D.: Un professor de japonès de la Casa Àsia  ens va traduir l’entrada al teatre Minemiza i en japonès es diu “Hitoritabigo jusun tsugi” que seria mes o menys “El camí des de Tokyo fins a Kyoto” pesant per 53 pensions u hostals. Suposo que es refereix al Camí de Nakasendo i les seves postes.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada