Copenhaguen


Copenhaguen, divendres 2 de juny de 2017.

Ens llevem a les 6:30 perquè a Copenhaguen només hi estarem de les 7 a les 13:30 i volem donar-hi una bona volta, ja, ja, ja quines pretensions. Esmorzem i no sortim fins a les vuit. A la terminal, que es la mes llunyana del centre de la ciutat, hi trobem un taxi furgoneta Mercedes que ens pot portar a tots i primer de tot anem a veure La Sireneta. Aquesta famosa estàtua de bronze va ser inaugurada e instal·lada de forma permanent al Parc Langelinie, a la badia del port de Copenhaguen que desemboca al mar Bàltic, al 1913 i el seu autor es Edvard Eriksen. Es un homenatge a la ballarina danesa Ellen Price que havia tingut molt èxit amb el ballet basat en el conte La Sireneta escrit per Hans Christian Andersen al 1837.

No gaire lluny de la Sireneta, en el mateix Parc Langelinie, al costat del Kastellet, el nostre taxista de luxe ens porta a la Font de Gefion, un dels monuments mes grans de Copenhaguen. Aquesta font esta inspirada en la deessa Gefiun de la mitologia nòrdica. Representa la historia mítica de la creació de l’illa de Selandia on es troba Copenhaguen. El rei suec Gylfi li va prometre a Gefiun el territori que pogués llaurar en una nit i ella va convertir els seus quatre fills en bous per avarca mes territori i aquesta es la imatge que representa la font. El conjunt va ser donat a la ciutat per la Fundació Carlsberg amb ocasió del 50 aniversari de la cerveseria. Va ser dissenyada per l’artista danès Anders Bundgaard i es va posar en marxa per primera vegada al 1908. Al costat mateix hi ha St Alban, una església anglicana d’estil neogòtic construïda al 1887, en honor de Sant Alban Martir que va viure a Anglaterra al segle III d. C, pels arquitectes Arthur Blomfield i Ludving Fenger. La església es molt maca i una raresa en aquestes latituds.

Abans de deixar-nos en el Port Nou el nostra magnífic taxista ens para en el Palau Amalienborg, la residencia de la Família Real danesa a Copenhaguen. Te quatre edificis d’estil rococó realitzats per l’arquitecte N. Eigtved entre 1750 i 1768 com a residencia de diferents famílies de la noblesa danesa. Es van convertir en la residencia real al 1794 quan un incendi va destruir el Palau Reial de Copenhaguen. La Família Reial danesa el fa servir com a residencia d’hivern. Els edificis son: el Palau de Cristián VII o Palau Moltke que es fa servir per les visites oficials, el Palau de Cristián VIII o Palau Levetzau, residencia del príncep Frederic de Dinamarca fins el 2004, el Palau Frederic VIII o Palau Brockdorff, residencia del rei Frederic de Dinamarca i el Palau Cristian IX o Palau Schack que es la residencia de la sobirana des de 1967. Normalment només els palaus Christian VII i Christian VIII estan oberts al públic.

El taxista ens havia demanat 200 Kr i el Fernando n’hi dona 100 Kr mes de propina. Caminem per la ciutat i ens plantem al magnífic Parc Kogens Have que es podria traduir literalment con a Jardins del Rei. Es el jardí reial mes antic del país i va ser decorat estil renaixement per Cristian IV poc després de la construcció del castell principal. Avui en dia es un jardí molt freqüentat i popular. Nosaltres el trobem magnífic i el Castell Rosemborg que es troba al mig del parc també, molt maco. El castell-palau data del 1606 i va ser construït en estil renaixentista neerlandès, originàriament com una casa de camp d’estiu per el monarca Cristian IV tot i que posteriorment va patir diverses reconstruccions. Actualment el palau es propietat estatal, esta obert al públic des de 1838 i en el seu interior es troben les joies de la corona. Al costal del castell hi veiem la Caserna de la Guardia Reial de Dinamarca.

Sortim del parc i travessem carrers de vianants fins que ens topem amb la Trinity Church que forma part de un complexa que inclou l’antiga biblioteca de la universitat, avui en dia sala d’exposicions en un pis de l’església, i l’observatori astronòmic de la Torre Rodona de maó vermell del s. XVII construïda per Christian IV per el servei de la universitat propera. Dins de la torre hi ha una gran rampa empedrada per ascendir-hi amb cavalls i carros per poder portar material pesat a la part superior.

Passem per davant de la Font Stork i de la Mathias Hansen House de típic estil renaixentista holandès construïda amb maó vermell. Uns passos mes enllà trobem l’Església de Sant Nicolas, luterana, que tot i que es va començar a construir al segle tretze va patir incendis i deteriors que van fer necessàries varies reconstruccions. Sobresurt l’agulla de fantasia barroca de 90 metros que data del 1909 i des de la seva torre hi ha una de les millors vistes del centre de la ciutat. Per altra banda la Lidia aconsegueix fotografiar el Palace Hotel al Citty Hall Squere.

Veien el Palau de Christiansborg situat a l’illot de Slotsholmen. Es la seu del Folketing (Parlament danès), l’oficina del Primer Ministre,  del Tribunal Suprem i diverses parts del palau estan utilitzades per la monarquia. El palau es la casa dels tres poders suprems de Dinamarca: el poder executiu, el legislatiu i el judicial. Es l’únic edifici del mon que alberga les tres rames del govern d’un país.

Caminant una mica mes entrem a la Nova Plaça del Rei (Kongens Nytorv) que es va construir poc després de la coronació de Christian V, al 1670, per raons bàsicament militars per la seva situació equidistant de tots els punts de la muralla que la situava como una plaça central d’alarma. Els terrenys del voltant es van repartir entre els ciutadans rics interessats i es va exigir que els edificis que s’hi construïssin complissin uns estàndards. Al mig de la plaça hi trobem l’estàtua eqüestre de Christian V que data del 1688 i es l’estàtua eqüestre més antiga d’Escandinàvia. Al voltant hi ha magnífics edificis com el Palau Charlotteborg, barroc construït entre 1672-83 i que a mitjans del segle XVIII va ser cedit a la aleshores recent creada Real Acadèmia de Belles Arts que actualment continua ocupant l’edifici i també alberga la Biblioteca Nacional d’Art Danès. A la plaça també hi trobem el Magasin du Nord, uns grans magatzems construïts al 1894, l’Hotel d’Anglaterre construït el 1874, el Teatre Real de 1748, el Palau Thott de 1686, actual ambaixada de France i un antic quiosc i cabina de telèfon de 1913 construït en estil neobarroc amb sostre de coure que va ser el primer telèfon públic de Copenhaguen, actualment es una petita cafeteria amb terrassa exterior.

La zona del port te dos grans espais una es la Nova Plaça del Rei (Kongens Nytorv) de la que acabem de parlar i l’altra el Port Nou. Christian V va encarregar que s’excavés un canal, avui en dia anomenat Nyhavn, des de l’Estret fins a la plaça perquè els vaixells mercants podessin accedir a la plaça i així descarregar mes fàcilment formant el Port comercial. Les cases de colors a ambdós costats del canal Nyhavn son molt maques i ens engresquen a que agafem un vaixell per recorre els canals que circulen per la ciutat con vasos sanguinis i continuar descobrint aquesta metròpoli que ens enamora a cada pas. Les dones del grup agafem un petit vaixell que ens costa 40 Kr adultes i 15 Kr la nena. Els homes es queden a prendre una cervesa Carlsberg en un dels bars del port. Es una volta espectacular, veiem l’immens edifici de Teatre de l’Opera, considerat un dels teatres mes moderns del mon i que data de 2005. Te un altre seu, l’Old Stage, l’antic teatre que ha quedat reservat per les obres del barroc i concerts. El nou edifici va ser dissenyat per l’arquitecte Henming Larsen i esta situat a la badia de la ciutat directament enfrontat amb el Palau Amalienborg que veiem a l’altre costat junt amb l’Església de Marbre o Església de Federico, luterana, al fons. El vaixell continua mentre una noia jove amb faldilla curta i cames llargues fa les explicacions en diversos idiomes. Sobre la Longeline Promenade ens sorprèn veure una estàtua del David de Miquel Angel en front del Royal Collection Building. Passem per Holmen, una congregació de petites illes que ocupava la Base Naval però des de començament de la dècada de 1990 la zona ha estat reconstruïda com un nou districte de la ciutat. Veiem l’Església de Sant Salvador, d’estil barroc holandès i famosa pel seu capitell en forma d’espiral amb una escala exterior en forma de cargol que permet pujar-hi i obtenir magnifiques vistes de la ciutat. Ens sorprèn la magnitud de la Biblioteca Reial de Dinamarca en el seu Edifici Diamant Negre que la converteix en la mes gran dels països escandinaus i ja de tornada encara veiem l’Edifici de l’Antigua Bolsa d’estil renaixentista holandes de maó vermell i teules verdes amb una preciosa i fina torre que sobresurt amb elegància. Tornem a port per reunir-nos amb la resta del grup i agafar el camí de tornada cap al nostre vaixell, però la cosa es complica quan volem anar a una plaça on havíem vist un autobús que podríem agafar de tornada, la ciutat esta col·lapsada pel que mes tard saben es un incendi. Un policia ens aconsella agafar un carrer que esta menys col·lapsat i que es direcció al port, anem molt ajustats de temps i ens posem una mica nerviosos. El Fernando ja comença a calcular quan costarà l’avió fins a Rostock, la pròxima parada del nostre vaixell, passem una mala estona, però al final trobem un parell de taxis en aquella direcció i ens porten fins a la Terminal Nova de Vaixells que esta una mica allunyada del centre, els taxis costen 170 i 134 Ks, total 310 Ks. Arribem justos i respirem. Després saben que fins i tot hi ha membres de la tripulació que han arribat tard i el vaixell surt en retard.

Un cop a dalt del vaixell dinem i després començo a fer la maleta perquè a la pròxima parada del vaixell haurem de canviar d’habitació donat que es com si fos un nou creuer, el dels fiords noruecs. Porto a la Berta al Guppy Club i quan la vaig a buscar amen a menjar una pizza a la terrassa de l’últim pis, cosa que li agrada molt, li encanta. L’espectacle de la nit es “Rock never dies”, molt ben fet, però la Berta s’adorm durant l’espectacle, sort que porto el cotxet i vaig a sopar amb la Berta adormida, després herbetes al Bar Rende-vous i a dormir.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada