Christchurch, la ciutat que va tremolar

Christchurch es la capital de Canterbury des de 1850, te molts edificis d’estil neogòtic i eduardí que recorden el seu passat colonial i fan que sigui una ciutat molt anglesa. El centre de la ciutat, que no podem veure, te un traçat quadriculat trencat per el riu Avon que serpenteja la ciutat i els parcs que l’envolten. Es considera una ciutat conservadora com a conseqüència dels seus orígens com a seu de l’església anglesa amb una estructura  social copiada de la que hi havia a l’Anglaterra del segle XIX.

Després d’esmorzar hem anat cap al centre i hem trobat moltes cases mig derruïdes i acordonades perquè no s’hi pugui accedir. Tot el que es el nucli central de la ciutat esta bordejat per tanques i només hi pot accedir la gent autoritzada, bàsicament els treballadors. El control dels accessos esta fet per militars o com a mínim porten uniforme de camuflatge.  En el accessos prohibits ens trobem mapes actualitzats de les zones per on es pot anar. Anem donant la volta a aquesta zona central inaccessible que te aspecte de zona de guerra. Podem fer algunes fotos des de les tanques que bloquegen les entrades i que encara tenen flors penjades en memòria de les víctimes.

Ens trobem amb una inquietant instal·lació temporal que reflexa la pèrdua de  vides humanes en de terratrèmol del 22 de febrer de 2011. S’anomena 185 Empty Chairs, 185 cadires buides i son 185 cadires de tota mena i tomanys pintades de blanc, també n’hi ha de criatures i algunes tenen flors. Realment impactant, se t’encongeix el cor.

Parem a fer un segon esmorzar al Beat Sweet Cafe, un dels pocs bars que es mante en peu i la gent es molt amable. Continuem caminant i ens trobem amb la Catedral del Santíssim Sagrament (Cathedral of the Blessed Sacrament), coneguda comunament com la Basílica de Christchurch. Es una catedral catòlica dissenyada per l’arquitecte Francis Petre que ja va quedar danyada pel terratrèmol de setembre de 2010 i ja aleshores s’hi va deixar de fer misses i cerimònies. El terratrèmol de febrer de 2011 la va destruir encara mes, de tal manera que sembla ser que acabarà sent demolida. Es va inaugura al 1905, diuen que esta inspirada amb l’Església de Sant Vicent de Paul de Paris i esta considera con l’edifici del mes pur estil del renaixement a Nova Zelanda.

Catedral del Santíssim Sagrament (Cathedral of the Blessed Sacrament). Catolica. Christchurch. Canterbury. Nova Zelanda.

Donem un cop d’ull al Te Puna Wanaka que no sabem ben be que es però sembla ser que es una Institució Politècnica de Tecnologia dintre del campus de Christchurch i que potser perquè avui es dissabte esta tancada. Continuem bordejant la ciutat i arribem al Bridge of Remembrance, al  City Council (Te Pou Herenga Waka) i a la Christchurch Cathedral que només podem veure des de lluny, darrera l’enreixat que no ens permet acostar-nos-hi. La Catedral de  Christchurch, dissenyada per l’arquitecte britànic Sir George Gilbert Scott i revisada pel neozelandès Bejamin Mountfort va ser realitzada entre 1864 i 1904 i es la seu de la Diòcesi Anglicana a aquesta ciutat. En el terratrèmol de febrer de 2011 va quedar molt malmesa i la torre en agulla va caure a la plaça que te al davant. Veiem les vies per on circulava el Tram, una ret de tramvies que feia una ruta de 3 km i que passava per els llocs mes significatius de la ciutat,  però que evidentment actualment no funciona.

Passem per davant de l’Art Gallery, però només esta oberta la tenda de regals, continuem per un carrer ple de venedors de pintures i altres mostres artístiques per arribar al Canterbury Museum que va ser fundat al 1868 pel geòleg Julius von Haast. L’edifici esta considerat com una de las millors adaptacions del estil gòtic civil de Mountford. El museu te una secció de cultura maori molt complerta, una col·lecció sobre les primeres exploracions de l’Antàrtic i sobre aus del hemisferi sud. També hi ha la reconstrucció d’un carrer de Christchurch del segle XIX i com a novetat una sala impressionant on s’exposen els fets i les conseqüències del terratrèmol del 22 de febrer de 2011.

Després anem a fer un vol pel magnífic Hagley Park on hi ha el Botanic Garden. Sortint del parc mengem en un japonès, voltem per un Shopping Centre i ens prenem una cervesa Guinness en un pub irlandès. Per la ciutat hi ha molts containers que es fan servir per moltes coses, com a botigues, com magatzems per guardar les coses després del terratrèmol o fins i tot per contenir els murs del edificis perquè no caiguin. Sembla ser que han tingut molt d’èxit i que quant tot es vagui posant el seu lloc pensen seguir utilitzant-los. Ha estat un dia diferent, en zona de guerra i devastació, m’ha impactat moltíssim, mai havia vist una cosa així.

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada