Cadascú al seu ritme

Sant Petersburg, dimecres 28 d’agost de 2019.

Ens hem llevat una mica abans de les set, hem esmorzat i hem anat a fer les targes d’embarcament amb un altre guia que també es diu Marina, perquè la nostra Marina se’n ha anat amb un altre grup. Després hem anat a buscar l’autobús 119 que ens ha portat a la parada de metro Lemonosovskaya i hem anat amb metro fins al centre, a la parada Nevsky Prospekt. A l’autobús hem pagat, però no ens han donat bitllet, a les taquilles del metro hem comprat una moneda especial per posar en una maquina i hem entrat. M’han dit que la Berta no paga. Els metros tenen una profunditat tremenda. Les pujades i les baixades no s’acaben mai. Nevsky Prospekt es el carrer mes famós de Rússia i es prolonga 4 km des de l’Almirallat fins al Monestir d’Alexander Nevsky de qui agafa el nom.

Hem deixat a la Lidia, a l’Àngels i a la Núria als Impressionistes de l’Hermitatge, al Fernando i al Josep Mª se’n han anat a fer un vol i l’Yvette, la Berta i jo hem anat caminat fins a la Fortalesa de Pere i Pau.

Hem passat pel Palau de Marbre (1768), neoclàssic de l’arquitecte Antonio Rinaldi que es va construir pel poderós noble, Grigori Orlov, el favorit de Catalina la Gran. Hem creuat el pont Troitsky per arribar a l’illa Zayachy.

A l’altra banda del riu passem per davant de la Mesquita Col·legial de Sant Petersburg (1920) que es va iniciar en època de Nicolau II. La primera pedra es va posar el1910 per commemorar el 25 aniversari del regnat de Sayyid Abu al Akhad Khan a Bukhara. Aleshores la comunitat musulmana de la capital russa superava les 8.000 persones. L’arquitecte Nikolai Vasilley la va dissenyar inspirant-se en el Gur-e Amir, el mausoleu de Tamerlan a Samarcanda.

Entrem a la Fortalesa de Pere i Pau que te forma hexaèdrica, data de 1703 i es la construcció mes antiga de Sant Petersburg. Va ser ideada per Pere el Gran per defensar-se dels suecs. La fortalesa no va intervindré en cap batalla, però va ser presó política de Dostoievski, Gorki, Trotski i el germà gran de Lenin, Alessandro. Hem estat passejant pels jardins i hem arribat a la Catedral de Sant Pere i San Pau que te una finíssima agulla daurada que forma part del perfil de Sant Petersburg i un magnífic interior on es troben la majoria de les restes dels governants pre- revolucionaris de Rússia des de Pere el Gran. Falten Pere II i Ivan IV. El campanar amb 122,5 m d’alçada es la construcció mes alta de la ciutat. Sortim per la banda contraria de la que hem entrat i anem a buscar el Pont Birzhevoy fins a la illa Vasilyevshi que travessem per les Columnes Rostrals i anem cap a buscar el Pont Dvortsovy que ens porta a l’altra banda del riu.

Entre tant el Josep Mª i el Fernando han trobat el Kunstkamara que va ser el primer museu de Rússia. El va establir Pere I i es va completar el 1727. En el seu edifici es troba el Museu Pere el Gran d’Antropologia i Etnografia de l’Acadèmia de Ciències Russa. Està localitzat al Moll Universitari a la ribera del Neva, davant del Palau d’Hivern. L’edifici està coronat per la torre Kunstkamera d’estil barroc petrino. En el seu inici el museu era un gabinet de curiositats naturals i humanes. Sembla ser que Pere I buscava les deformitat naturals amb l’idea de desterrar la por supersticiosa cap els monstruós. Va fer que tots els nens nascuts morts amb deformitats fossin enviats a aquesta col·lecció imperial. També va crea aquí mateix el gabinet de mineralogia.

Al costat es pot apreciar l’edifici de l’Acadèmia de Ciències de la Federació Russa de color groc i blanc amb columnes i un pòrtic. No cal dir que va ser fundada per Pere I el Gran. Tot seguit es veu l’Edifici de DotzeCol·legis (1744), de color vermell i blanc, es l’edifici mes gran del barroc petrino que existeix a l’actualitat a Sant Petersburg i van ser encarregats per Pere I per ubicar el govern rus. Es va dividir en dotze blocs: el Senat (creat el febrer de 1711 i també anomenat Consell de l’Imperi), el Sinodo, nou col·legis que van reemplaçar els antics prikaz al 1802 per ministeris sota el mandat de Alexandre I de Rússia i addicionalment un dècim col·legi o ministeri de comerç. Actualment els Dotze col·legis formen part de la Universitat Estatal de Sant Petersburg fundada el 1819.

No gaire lluny hi ha l’Edifici de l’Almirallat (1806-23) que va ser la seu de l’Escola d’Almiralls Imperials russos. L’estil imperi visible avui en dia amb una gran agulla daurada es un dels monuments mes notables de la ciutat. Montserrat Roig va escriure «L’Agulla daurada» (1985) referent-se-hi. El llibre parla del setge que va patir la ciutat per part del nazis.

Donem un cop d’ull a l’anomenada plaça se Senat des del 2008. També es va dir Plaça dels Desembristes per commemorar la rebel·lió Desembrista de 1925 i Plaça de Sant Pere anteriorment. Està situada davant de la Catedral de Sant Isaac, delimitada per l’Almirallat a l’est i l’Edifici i l’Edifici del Senat i Sinodo, actualment Cort Constitucional de Rússia a l’oest. El Senat i Santíssim Sínodo Governant va ser el mes alt cos de govern de l’església ortodoxa russa des de 1721 i fins 1917 quan el patriarcat va ser restaurat donada la separació de l’Estat i l’Església promoguda pel govern soviètic. La seva jurisdicció era eclesiàstica i també profana. El Sínodo el va fundar Pere I el 1721 com a part de la seva reforma eclesiàstica i va anar seguit de l’abolició del Patriarcat de Moscou. Estava format per membres eclesiàstics i homes d’Estat designats pel tsar. Al centre de la plaça hi ha el Monument al Cavaller de Bronzo que simbolitza la força y la potencia de Pere I i el seu paper significatiu a l’historia de Rússia.

Tornem a la Plaça Dvortsovaya (Plaça del Palau) amb la seva impressionant Columna d’Alexandre (1834) que commemora la victòria de 1812 d’Alexandre I sobre Napoleó. La plaça es impressionant i hi ha personatges vestits d’època que demanen diners per fotografiar-te amb ells. Aquí fins i tot hem vist unes carrosses de conte de fades. També he vist personatges vestits d’època en altres punts de la ciutat, recordo uns molt ben vestits a la plaça que hi davant de la Catedral de Sant Isaac. Al costat sud hi ha l’Edifici de l’Estat Major de l’Exèrcit Rus (1819-29) de Carlo Rossi amb dos grans blocs d’estil clàssic units per arcs coronats per un carro de la Victòria que també constitueix un monument a les Guerres Napoleòniques.

Hem quedat per trobar-nos a l’1 a la Columna Alexandre i hem estat mes o menys puntuals i les dues parelles han anat a dinar a un restaurant proper i la resta ens hem menjat el pícnic que ens han preparat al vaixell en un parc molt agradable. Després hem acompanyat a la Lidia a buscar els seus gotets a Hard Rock Cafè i hem tornat al metro Nevsky Prospekt, però jo no volia marxar del centre, em semblava massa d’hora i hi havia tan per veure en aquella ciutat. He fet el ronso una mica, he entrar a la Casa del Llibre, però no hem trigat en agafar el metro i tot seguit l’autobús fins al vaixell.

Hem sopat, hem tancat les maletes, hem recollit els passaports de la recepció i ens hem acomiadat de tothom. Últims WhatsApp al Bar Repin i a dormir.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada