Borobudur, Mendut, Beringharjo i Wayang kulit

Avui anem a Borobudur en autocar i tenim una hora de camí. Per entrar-hi ens donen un sarong que ens hem de posar durant la visita, una ampolla d’aigua per que no ens deshidratem i ens assignen un guia de parla anglesa perquè ens expliqui tots els detallets.

Candi Borobudur es una estupa budista mahayama, construïda fent servir una petita muntanya com a suport a uns 40 km al nord-est de Yogyakarta, al costat de Megalang. El seu nom podria derivar del sànscrit i es traduiria  com el “temple budista de la muntanya”. Es el monument budista mes gran de tot el mon i va ser construït entre els anys 750 i 850 per la dinastia Sailendra.

El monument està composat per sis plataformes quadrades amb tres plataformes circulars sobre aquestes i decorat amb 2.672 relleus i 504 estàtues de Buda. Al centre de la plataforma superior es troba la cúpula principal rodejada per 72 estàtues de Buda assegudes dins d’estupes. Des del cel l’estructura sembla un immens mandala tridimensional.

El temple s’ha de recórrer en el sentit de les agulles del rellotge com tots els monuments budistes. Es pot seguir el camí dels peregrins que te uns cinc quilometres i porta per petits  corredors amb panels narratius tallats que formen un llibre de text de la doctrina budista. El monument es una visó budista del cosmos en pedra. El camí puja fins al cim a través dels tres nivells de la cosmologia budista. Comença per l’ infern, passa pel mon quotidià a la terra i en espiral va cap el nirvana. A la base del monument, els relleus que representen el mon de la passió i el desig estan quasi completament tapats i només es pot observar una petita mostra. Es pot apreciar com la bondat es recompensada amb la reencarnació en una forma de vida mes elevada i la maldat es castiga amb la reencarnació en un ser inferior.

Borobudur es va abandonar al segle XIV amb la caiguda dels reines budistes e hindús a Java i la conversió a l’ Islam de la gent de l’illa. El va redescobrir Thomas Stamford Raffes, governador britànic, al 1814. Des de les hores ha passat per nombroses restauracions i actualment es patrimoni de l’ Humanitat.

De tornada a Yogya parem a veure el Candi Mendut (segle IX), un petit temple que estava amagat en un bosc de bambú i es va descobrir al 1836. Potser per això també es anomenat Venu Vana Mendira que vol dir temple del bosc de bambú. Te una fantàstica figura de buda de tres metres d’alçada asseguda a l’estil occidental amb els dos peus tocant a terra i flanquejada per dos bodhisattvas: Lokesvara a l’esquerra i Vairapana a la dreta.

Un cop a Yogya, l’autocar ens deixa en front de correus i hi ha qui aprofita per comprar segells. Passem per davant del Benteng Vredeurg (1765), un fort de l’època holandesa que s’ha convertit en el museu de la historia de d’independència. Anem a dinar al Restaurant Cirebon davant del mercat principal, Pasar Beringharjo, al carrer Melioboro.

Després de dinar donem una volta pel mercat on hi entrem passant per una gran secció de batiks i roba. A mida que ens hi endinsem anem trobant una mica de tot, menjar de tota mena amb especial menció de l’olor penetrant del peix sec. Les verdures i les especies també ens impregnen d’olors exòtics que ens ajuden a sentir el país.

Quan el mercat ja ens atabala, agafem el carrer Jalan Malioboro amunt, pugem  per la dreta fins a la via del tren i baixem per la esquerra mirant la multitud de botigues que hi ha a una i altre banda del carrer. Fins i tot pugem a un pis on el Joseba vol comprar un batik, ens conviden a prendre un te mentre negociem, però no arribem a cap acord. Nosaltres marxem amb les mans buides i ells no fan negoci. Començo a veure que les compres no son fàcils, que hi ha que treballar-les molt i això es molt cansat. Comencen amb uns preus altíssims, cosa que puc entendre: “per demanar que no quedi”, però després es mantenen tossuts i penso que hi surten perdent.

Seguim baixant i anem a sopar al Restaurant Garden abans d’anar a veure la actuació de wayang kulit que fan totes les nits al Museu Sono-Budoyo. Aquest es el millor museu de Yogya amb una molt bona col·lecció d’art javanès, però a aquestes hores no es pot veure el museu. No durem gaire mirant l’espectacle, escoltem el concert inicial del gamelan que es una mica monòton, però esta be sentir-ho per poder opinar. Quan comença l’espectacle continua sent es una mica massa lent o nosaltres no tenim prou paciència. Tornem a l’hotel en becak i no mi sento gaire còmode, em fa patir una mica. Abans d’anar a dormir anem a fer una “cerveceta” amb la resta del grup en un warung proper a l’hotel.

 

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada