Antilope Canyon

Avui ens podem llevar una mica mes tard perquè no hem quedat fins a les deu. Tenim reservada una visita a l’Antilope canyon per dos quarts d’onze i ens costa 26,65 dòlars. Ens porten en camions descoberts, d’aquells que tenen els seients laterals, fins a l’entrada de l’Antilope canyon. Passem fred al camió, però el trajecte no es gaire llarg. Ens guia un indi navajo molt gran que em recorda al que surt a “Alguien volo sobre el nido del cuco”. El canyó es un lloc impressionant on els colors de les pedres i la forma que li ha donat l’aigua son preciosos. Te un color rosa vermellós molt maco i la llum entre pels forats del sostre, indisciplinada i salvatge. El nostre enorme guia ens toca una cançó india a la flauta i li dona mes màgia al moment.

El mite de l’indi Copeli esta lligat a l’Antilope Canyon, es veu que tocava la flauta i es va queda geperut. El relacionen amb la millora de la fertilitat a les dones.

El nom navajo del canyó Upper Antelope és Tsé bighánílíní que significa “el lloc on l’aigua corre a través de les roques”. El Lower Antelope Canyon es diu Hazdistazí o “Hasdestwazi” que vol dir “arcs de roca en espiral”.

Aquest canyó es va formar per erosió de la pedra sorrenca del tipus Navajo (Navajo sandstone), principalment per inundacions sobtades, especialment durant les pluges del monsó nord-americà, que corren en la conca de drenatge recollint la sorra i dipositant-la en estrets passadissos rocosos que al llarg del temps agafen una forma característica. Els navajos només en van permetre l’accés a partir de 1997 i la visita s’ha de fer obligatòriament amb guies ja que en cas d’inundació sobtada hi ha risc de mort.

Després i ja amb el nostre cotxe anem a un mirador des de on hem pogut  tenir una vista extraordinària del  Horseshoe Bend format el mig del riu Colorado.

Dinem a la piscina de l’hotel unes amanides que ens ha comprat la Consuelo i un pastis força bo, el cafè es un oferiment del mateix hotel. Després de dinar anem a una botiga de coses usades que es diu Family Bargain Center i a la tarda ens acostem al llac Powel on la Jackie i el Philppe se’n van a fer una excursió en barca pel Glen Canyon . La resta del grup anem a caminar una mica pel voltant del llac on entrem i sortim d’Arizona i d’Utah contínuament, perquè estem al límit entre els dos estats. Es una tonteria, però fa gracia.

Veiem la Navajo Montain que rodoneta i aïllada es un punt destacat del territoriNavajo i es una muntanya considerada sagrada pels indis.

De tornada la Consuelo ens deixa a la part del poble mes allunyada del hotel, que no es gaire lluny, i caminem pel poble fins que trobem un restaurant agradable que ens donen un sopar força bo. Acabem a les vuit i una part del grup es queda a una bolera i els altres van a dormir.

 

 


 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada