Amsterdam


Amsterdam, dimecres 31 de maig de 2017.

Em llevo a les set i a la Berta la desperto a les vuit per esmorzar. Tenim la sortida a dos quarts de deu cap a Amsterdam en una excursió del vaixell “Amsterdam a tu aire” (30 euros jo i 21 euros la Berta). El vaixell atraca al port de Ijmuiden que queda lluny d’Amsterdam i no podem perdre temps buscant un medi de transport per anar-hi, es per això agafem l’excursió del vaixell.

Un cop a la ciutat l’autocar ens deixa a l’Estació Marítima. Només baixar veiem l’edifici de l’EYE Film Institut, el nou museu del cinema de espectacular disseny i l’Adam Toren Lookout, que s’ha renovat últimament i que te un mirador amb magnifiques vistes on a més a més s’hi ha instal·lat un gronxador per fins a quatre persones que es mou a 100 m d’alçada. Ha de ser impressionant, a mi no m’hi veuran.

Després travessem l’Estació Central i anem caminant per carrers i canals, trobant els edificis i recons propis d’aquesta ciutat. Hi ha bicicletes per tot arreu, però les muntanyes de bicicletes que hi ha al costat de l’Estació Central crec que son insuperables. Passem per davant de la Nieuwe Kerk, l’Església Nova d’Amsterdam (1408) que es va construir perquè la Oude Kerk (Església Vella) havia quedat petita. Consagrada a Santa Maria i Santa Catalina, es va cremar al 1645 en un incendi de la ciutat i va ser reconstruïda en estil gòtic amb posteriors reformes que van afegir molts detalls neogòtics. Al 1970 l’Església Reformada Holandesa va considera que el seu manteniment era massa car i al 1979 va transferir la propietat a una organització cultural acabada de formar en aquell moment i anomenada Stichting De Nieuwe Kerk. Aquí es troben enterrats nombrosos herois navals holandesos. El 2 de febrer de 2002 va esser l’escenari del casament del príncep hereu dels Països Baixos, Guillermo Alejandro amb l’argentina Màxima Zorreguieta i el 30 d’abril de 2013 de la seva coronació com a monarca del Regne dels Països Baixos.

Seguin camí i veiem la Krijberg Kerk, església neogòtica del 1881 que es reconeix per les seves dos torres puntegudes. Caminant caminat arribem al Rijkmuseum, el Museu Nacional d’Holanda, que recull la major col·lecció del mon d’art holandès. Baixem una mica més fins al Van Gogh Museum on es queden la Lidia i l’Àngels. La resta del grup anem al Hard Rock Café on el Fernando ha de comprar tres gotets per la Lidia i el Xavi i de camí passem pel carrer Hooftstrat on tot son botigues de marca, una al costat de l’altra.

Sortint del Hard Rock el Fernando i el Josep Maria se’n van a prendre una cervesa Amstel i la Berta, que dorm al cotxet des de que hem baixat de l’autocar, i jo anem desfent camí sortejant carrers i canals sense sentir gaire soroll tot i que hi ha molta gent. Vaig observant les magnifiques façanes, algunes de les quals s’inclinen com si volguessin caure. En un moment donat la Berta es desperta i també es queda fascinada pels canals. Arribem al Mercat de les Flors que esta ple a vessar de turistes i entra les parades de flors hi trobem moltes botigues de records, cosa que aprofito per comprar imants, clauers i una tulipa vermella de fusta de la que s’ha enamorat la Berta. Sortint del mercat ens trobem amb la Plaça Muntplein que en realitat es un gran pont, el mes ampla d’Amsterdam, que creua el canal Singel en el punt on desemboca en el riu Amstel. Hi allà hi ha la Munttoren (Munt Tower) originàriament part de la Regulierspoort, una de las principals portes de la muralla medieval de la ciutat, construïda al 1480 estava composta de dos torres i un cos de guàrdia. Seguin ruta veiem ponts magnífics com el Pont Aluminium en el canal Kloveniesburgwal i l’Staalmeestersbug, el pont dels cadenats d’amor.

Contemplem de lluny l’Edifici Waag, al fons del canal Kloveniersburgwal, que es l’edifici mes antic d’Amsterdam. A l’edat mitjana també era una de les portes d’accés a la ciutat, coneguda con la porta de Sant Antoni. Quan es va derivar la muralla al 1614 s’hi va instal·lar el mercat nou, es va fer un sostre entre les torres i es va fer servir de casa de pesos per diferents gremis. A partir del segle XIX amb la desaparició dels gremis l’edifici s’ha fet servir de museu, parc de bombers i altres funcions.

A la Plaça Dam contemplem el Palau Reial, la Nieuwe Kerk i el Monument Nacional entremig de tota la gent que si concentra per mirar o per quedar o ves a saber perquè. Agafem la avinguda Damrak i ens trobem amb l’edifici de Beurs van Berlage (La Borsa de Berlage) dissenyat com a seu de la borsa de valors i de matèries primes per l’arquitecte holandes Hendrik Petrus Berlage, va ser construït entre 1896 i 1903 i des de 1988 s’utilitza como centre cultural d’exposicions i conferencies. A aquesta alçada ens endinsem pel Red Ligth District i comencem a trobar condonaries i botigues amb tota mena d’ofertes provocatives. Per purificar tota aquesta disbauxa topem amb la Oude Kerk (Església Vella) que construïda al 1302 es l’edifici eclesiàstic mes antic de la ciutat. Va comença per una capella de fusta i va acabar convertint-se en una gran basílica gòtica. No aconsegueixo veure cap aparador amb senyores i acabo sortint del barri per la Basílica Sant Nicolas propera a la Estació Central on ens trobem amb la resta del grup per casualitat. L’església de Sant Nicolas es va acabar de construir el 1887 per l’arquitecta Adrianus Bleijs que va barrejar diferents estils però sobretot neobarroc i neorenaixentistes. Ah, Sant Nicolas es el patró de la ciutat.

Just abans d’arribar a l’autocar veiem el Muziekgebouw aan’t IJ, una sala de concerts que gracies a la seva excel·lent acústica es considera una de les tres millors sales de concerts del mon. Es la seu de Holland Festival, Slagwerk Den Haag. Va ser dissenyat per arquitectes danesos i es va inaugurar al 2005.

A l’autocar hi arribem justos, la Lidia ha caigut i s’ha fet força mal al colze, però ja ho arreglarem quan arribem al vaixell. La Berta i jo ens hem acabat tots els entrepans i l’aigua que portàvem perquè fa molta calor.

El camí de tornada al vaixell es preciós, veiem ànecs, vaques, cavalls, cignes, clàssics molins de vent holandesos amb les aspes que giren i petits ponts de ferro característics de la regió. La Berta s’enganxa a la finestra, adhereix als ulls al vidre com ventoses i no deixa de cridar entusiasmada explicant-nos cada cosa que veu. Una sortida molt profitosa, ens ho hem passat molt be.

A la tarda encara porto a la Berta una estona al Goppy Club, després prenem un suc al Bar Fragata i escoltem musica amb altres nens, la Berta taral·leja les cançons que bàsicament son molt folklòriques i a mi em fa molta gracia.

Ens dutxem i ens vestim per anar a l’espectacle que avui es “Nit de Comèdia” on bàsicament el Joan Gimeno, l’humorista del vaixell, explica acudits, la Berta s’avorreix, la porto a sopar al Bufet Panorama i després quan obren al Goppy ja hi trobem forces nens i es queda contentíssima jugant. Així jo me’n puc anar a sopar tranquil·la, sense haver-me de preocupar de quina mala passada fa la Berta, al Restaurant Boreas amb la resta del grup. Quan la recullo després de sopar s’ho ha passat molt be i esta excitada, però quan arribem al cabina cau rendida.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada